TC i futur

Al final, el TC, ha parlat, bé, encara no del tot, potser té sanglot, o arcades, ves a saber. Ha parlat com l’ase d’en Buridan, aquell animal que, indecís entre un pilot d’herba o una gibrella d’aigua es mort de sed i fam per no saber decidir.
Aquí qui ha mort és la il·lusió de l’espanya federal, de l’espanya plurinacional, dels encanteris de la constitució del 78, qui és mort és la rondalla que era possible l’encaix de Catalunya a espanya.
Mare de deu!!. Encantats de palau!!. Ingenus!!.
Ho repetiré: Per Espanya nosaltres soms una colònia, purament i simplement una colònia.
El TC fot enlaire l’anivellament del finançament, un sistema judicial propi, la preeminència del català, els símbols nacionals, etc, etc.
I jo estic content, emprenyat molt i molt, però content que per fi ja no es pugui parlar de pacte constitucional ni de res que se li assembli.
No ni hi ha agut mai cap de pacte!!
Nomes la retòrica de la gent que dient-se catalanista el únic que volien era el poder per poder fer i desfer (Aquí podeu posar-hi les inicials dels partits que governen i han governat).
Pacte? Quin? On és escrit?. Les successives traïcions a la causa nacional de Catalunya perpetrades per CIU i PSC haurien de ser objecte d’un tractat d’hipocresia política, d’una tesi sobre l’engany més clamorós fet mai a un poble. Colla de botiflers!!
Ara hem d’escoltar collonades que el que importa és aconseguir el concert econòmic. No en volia sentir d’altre!. Però que en Mas i en Duran es creuen el que diuen?. Ells, que saben perfectament el pa que és dona a Madrid ara ens volen engalipar amb tonteries?. I amb sap greu perquè, aprofitant les ganes de la gent de fini quitar un conflicte que es preveu dolorós, fan propostes que ni ells se les creuen. Si PSOE-PP, nou Movimiento Nacional, han fotut enlaire l’anivellament financer d’un estatut capat, van i ens volen fer creure en miracles i en la liquació de la sang de San Genaro. Mare de deu”!!. Ja hi tornen a ser!. A enganyar altre cop al poble. Per altra banda ja diuen que la unitat sols fins el dia 10, per poder capitalitzar la manifestació. Ous es mereixerien!. Podrits!.
I els del PSC?. Jo, al Montilla el crec quan diu que està emprenyat. Li han fotut el llit entre el PSOE i CIU. Com l’aigua del Canigó de neta i transparent!. Però el seu partit (succedani de partit fins no tenir grup al congrés)
No ha estat capaç de fer quadrar, en 4 anys, al PSOE. Si de veritat està emprenyat que cony foten la Chacón i el de treball a Madrid? de ministres?. Si ens vol fer creure que té força i raó que els faci plegar demà mateix. Si re més no que tornin el carnet del PSC. Quin pla B té el PSC? Parlar amb el ZP?. Continuar parlant amb un mentider compulsiu, amb un impresentable que ha dut el país a la ruïna per pur tacticisme electoral?. Per aquesta via no anirà enlloc. Ja l’aviso Sr. Montilla. Val més plegar i quedar com un Senyor que fotre el mec.
I C V E U A i tot l’abecedari diu que caldria fer un altre referèndum per veure si s’accepta la nova redacció. Foc d’encenalls. No ho creuen ni ells. De fet, el noi de la bicicleta, al que aspira és a fer-se fort al cinturó roig de Barcelona prenent-li vots al PSC-PSOE. I no té altra visió ni meta. Es posarà ara la vena catalanista, autonomista, independentista davant els ulls i continuarà refiant-se dels vots eco-pijos?. Jo crec que no, l’Herrera sap perfectament que la via eco dona el que dona, que el farratge per engreixar-se el tindrà a les barriades obreres on es disputarà el vot amb el PP. Per tant no cal esperar gaires escarafalls ni actuacions decidides al marge de la retòrica que ens té acostumats.
ERC? Cal fer un nou plantejament. Les polítiques d’aproximació a CIU, al marge de ser l’abraçada de l’os, no permetrien tenir una decidida i clara vocació per l’objectiu proclamat: la independència. En Ridau i en Puigcercós ja saben el que és cou al congrés i, per tant, saben el resultat: Res de res.
Continuar malgastant el temps amb CIU o el PSC, en àmbits no locals (i a aquests ho hauríem de veure cas per cas) farà que perdi vots desencantats cap a Reagrupament o altres aventures. I aquets, que també trauran vots a CIU, potser ni arribaran al parlament. Per tant el votant d’ERC o bé percep clarament la idea del treball cap a la independència, o es corre el risc que el vot es perdi en opcions sense representació o en abstenció.
Full de ruta? Ja fem tard perquè ens el expliquin!

Independència

La proposta de llei per la convocatòria d’un referèndum per la independència de Catalunya ha esta admesa a tramit a la mesa del Parlament. Això vol dir que si es presenten un xic més de 200.000 firmes demanant la llei corresponent, el parlament l’ha de debatre i aprovar-la o no. Un cop aprovada la llei, el govern espanyol pot refusar deixar fer el referèndum. Així que per primer cop la força de les firmes que donin suport a la petició es vital. Si tenim en compte que ens els referèndums poble a poble que s’han anat fen han votat afirmativament més de 450.000 persones no cal dir que es pot assegurar que superarem aquest tramit obligat. Cal tenir present, però, que el volum de firmes obtingudes será determinat per aconseguir véncer la timidesa d’algun partit que hi ha dies que no sap quina carta ha de jugar.
Jo també crec que es important, molt, que les firmes es recullin d’aquí a la convocatòria d’eleccions al parlament. Fóra molt útil que les persones amb dret a vot, a l’hora d’anar a votar, coneguin quina será la posició dels partits que és presenten.
I es doblement important perquè després els podrà exigir que, al parlament, facin el que toca: Prosseguir amb els tràmits de la llei.
També es molt important, d’aquí a les eleccions, explicar una i altra vegada, les conseqüències que per la vida diària té, romandre lligat al país que ens té colonitzats. Un article molt interessant del Diego Arcos a l’Avui d’avui (7/6/2010) sobre el concepte de país colonitzat i la posició dels emigrants procedents de països on ja hi ha hagut un procés des-colonitzador. Explicar, tants cops com calgui, que Catalunya, sense la rèmora d’Espanya, es un país de primera fila a Europa, que és viable econòmicament i que si Espanya ens reté es només perquè ella si que no es viable sense Catalunya.
Ull, dons als comentaris que anirem veiem i sentint sobre el proposat referèndum. No ens deixem enganyar per més estrepitosa que sigui la resposta. Si volem no hi pot haver qui ens aturi en el nostre objectiu: La INDEPENDÈNCIA

GAZA

L’amic barrinada m’ha estirat les orelles a compte del post sobre el conflicte d’Israel. Es clar, al meu escrit, que jo no defenso pas l’actuació d’Israel en aquest conflicte dels barcos i els turcs i els simpatitzants dels palestins. Dic que segur que tenen altres mitjans per fer el mateix: impedir que entrin mercaderies no controlades a Gaza. I també amb sembla clar que  el  preu pagat es escandalosament alt. Però vull insistir en uns aspectes que potser no van quedar també clars. Els palestins venen suportant 62 anys,! 62 anys! la corrupció dels seus dirigents. 62 anys visquen de subsidis, (que nosaltres també ajudem a pagar) de les Nacions Unides i de mil i una ONG, algunes de les que no tenim gens clara, gens, ni la seva filiació ni els seus objectius. Deia que la pobre gent viu de la caritat durant 62 anys, i que la major part, la immensa major part en lloc de destinar-se a la millora de la seva vida s’ha destinat directament a la corrupció tipus sàtrapa oriental (la OLP, niu d’escurçons de mida descomunal), altres ajuts, els de l’Iran, destinats a la creació d’una república islàmica pròpia del segle 7 de la nostra era. Aquesta branca integrista: Hamas, governa Gaza i també ho fa amb un sistema tan corrupte com el que hi havia abans: el de Fatah. Aquesta gent de Hamas cobre impostos a tot el que entra a Gaza, es nodreix de l’encariment dels productes que arriben a Gaza via els túnels des d’Egipte, i el producte resultant, diem-ne impost revolucionari, es dedica a la compra d’armament, d’explosius, de tot el que poden per eliminar al seu enemic.

També és cert que del costat Israel hi ha una colla de filo nazis que el que volen no és resoldre el conflicte sinó l’aniquilació dels seus enemics. I, per més inri, aquesta colla de filo nazis governa el país, o sigui que per aquesta via tampoc es podrà arreglar res de res.

Pretendre fer arribar combois de joguets i altres galindaines a Gaza és una provocació, és  buscar burilla, i no aporta res de res. Excuses a uns i altres per fer més màrtirs a un conflicte on en sobren. Nosaltres, la nostra societat, ja ha deixat enrere els màrtirs religiosos, ja no som a l’època de les glorioses creuades per imposar un concepte religiós. Soms una societat una mica més laica. Ells en absolut. Ni els de Hamas ni els del Likud, ni els de’n Liberman deixen de banda els seus conceptes religiosos monoteistes. I així estan. A quedat enrere molt del conflicte pel territori, ara sols queda el conflicte per quin concepte religiós s’imposa a l’altre. Patètic, creu-me amic barrinada, patètic.

I les nostres ONG, empeses per les ganes de fer el bé, amb majúscules, obliden el anterior i foten el nas a un conflicte que es mou per altres paràmetres. Ganes de ficar el nas en conflictes se les poden treure cuidant-se dels problemes de la gent d’aquí, que n’hi ha molts de problemes, i molt gruixuts. Permetem que insisteixi: Jo no deixaria entrar a Gaza ni agulles de cap sense veure-les.

Gaza-Israel

Vagi davant de tot que no estic gens d’acord en la forma que Israel ha fet servir la força per aturar uns barcos que anaven a Gaza. Crec que un país tan tecnològicament avançat per la guerra, que disposa d’uns serveis secrets llegendaris no se li ha de tolerar que tot plegat acabi, gratuïtament, amb tants morts i ferits. L’excusa que als primers soldats que van arribar al vaixell els van moldre a cops de pal no val, encara que sigui veritat, que ho és. Dit això vull dir que tampoc estic d’acord amb el muntatge que unes organitzacions han fet i que que els els hi ha conduit a aquest nefast resultat. Vivim en un país que sabem que el terrorisme s’ha de combatre cada dia, cada hora, sense treva, hem tingut episodis terrorífics que han ocasionat centenars de morts als qui ni els anava ni venia cap de les motivacions que impulsaven els autors de les massacres.
Per això, justament per això, no ens podem quedar en la superfície dels fets. Ja els asseguro jo que qualsevol país que fos atacat, constantment, per bombes, per míssils artesanals, per suïcides, com és l’estat d’Israel faria tot allò que pogués per assegurar-se que cap gram de pólvora o de dinamita entrés Gaza. Jo ho faria. procuraria per tots el medis que podés disposar que tot allò que entrés o sortís fos controlat, paquet a paquet, llauna per llauna. I procuraria també que no hi arribés cap precursor, cap element o material que podés ser fet servit, ni remotament, per la fabricació d’armes o d’explosius.
I tot i això cada setmana assistim a episodis semblants, un suïcida o un membre de ves a saber quina organització terrorista envia un míssil, fa explotar una bomba, o assalta una caserna. I aquesta era la intenció de l’estat d’Israel. Ara bé: Ho han fet molt malament. Ho fan molt malament. La situació que es troben, enquistada i sense cap solució a curt termini, els aboca, pels seus propis errors i per la seva arrogància, a impedir una solució pacífica del conflicte. Encara que…. Vostès es creuen seriosament que si hi hagués un estat palestí s’acabaria la violència?
I dels voluntaris, cooperants, dels sis-cents convidats a la festa que en diem: Passerells. A alguns els poden qualificar també d’interessats. Ja els ho explicaré un altre dia.

Horst Köehler

Horst Köehler, expresident de la república Federal Alemanya, expresident del Fons Monetari Internacional, en un rampell de sinceritat va i diu allò que tots sabem però que cap polític ens confirma: Que la presencia de tropes de l’OTAN (entre elles un contingent espanyol) a l’Afganistan es un assumpte econòmic, és un assumpte d’interés comercial pels alemanys.! Es clar!,! això no es pot dir!, la gent s’esvalota quan els polítics diuen la veritat, quan els polítics ens confirmen que tot plegat es un problema de la defensa d’interessos comercials, d’interessos d’empreses multinacional, lligades al petroli o ves a saber lligades a qui sap que. Dies després de l’atac de sinceritat, se’n va cap a caseta, amb la cua entre cames, l’home no entén que si diu la veritat hagi de plegar. Si, ja ho sé, s’ha dit que la constitució alemanya no permet que el seu exercit defensi interessos comercials.
Escoltin…., no es deixin entabanar altre cop. Els alemanys, els francesos, els americans, anglesos, italians, tots plegats son allà per aconseguir que un dia el petroli i el gas de centre Àsia pugui passar per aquell desgraciat país i, per tant, beneficii els interessos comercials dels països que conformen l’OTAN. ¿Que és varen creure les motivacions que varen explicar-nos de si els talibans, el Bill Laden i demés bestieses?. Baixin del núvol. Aquesta colla de madelmans de pacotilla que en diuen exercit és allà per permetre que un dia Repsol, o qui sigui, faci suculents negocis.
I els soldats?, i els morts?, i els de l’accident de Turquia? Danys col·laterals. Perquè veiem si s’assabenten d’un cop: La vida de tota aquesta gent no té cap valor davant els sagrats interessos comercials. I, és clar, la vida dels afganesos encara menys, que per alguna cosa els americans els envien artefactes explosius cada dos per tres. Sigui a un casament o a un funeral.

El meu respecte doncs per un home que ens diu la veritat i, per fer-ho, ha de plegar.