Al final, el TC, ha parlat, bé, encara no del tot, potser té sanglot, o arcades, ves a saber. Ha parlat com l’ase d’en Buridan, aquell animal que, indecís entre un pilot d’herba o una gibrella d’aigua es mort de sed i fam per no saber decidir.
Aquí qui ha mort és la il·lusió de l’espanya federal, de l’espanya plurinacional, dels encanteris de la constitució del 78, qui és mort és la rondalla que era possible l’encaix de Catalunya a espanya.
Mare de deu!!. Encantats de palau!!. Ingenus!!.
Ho repetiré: Per Espanya nosaltres soms una colònia, purament i simplement una colònia.
El TC fot enlaire l’anivellament del finançament, un sistema judicial propi, la preeminència del català, els símbols nacionals, etc, etc.
I jo estic content, emprenyat molt i molt, però content que per fi ja no es pugui parlar de pacte constitucional ni de res que se li assembli.
No ni hi ha agut mai cap de pacte!!
Nomes la retòrica de la gent que dient-se catalanista el únic que volien era el poder per poder fer i desfer (Aquí podeu posar-hi les inicials dels partits que governen i han governat).
Pacte? Quin? On és escrit?. Les successives traïcions a la causa nacional de Catalunya perpetrades per CIU i PSC haurien de ser objecte d’un tractat d’hipocresia política, d’una tesi sobre l’engany més clamorós fet mai a un poble. Colla de botiflers!!
Ara hem d’escoltar collonades que el que importa és aconseguir el concert econòmic. No en volia sentir d’altre!. Però que en Mas i en Duran es creuen el que diuen?. Ells, que saben perfectament el pa que és dona a Madrid ara ens volen engalipar amb tonteries?. I amb sap greu perquè, aprofitant les ganes de la gent de fini quitar un conflicte que es preveu dolorós, fan propostes que ni ells se les creuen. Si PSOE-PP, nou Movimiento Nacional, han fotut enlaire l’anivellament financer d’un estatut capat, van i ens volen fer creure en miracles i en la liquació de la sang de San Genaro. Mare de deu”!!. Ja hi tornen a ser!. A enganyar altre cop al poble. Per altra banda ja diuen que la unitat sols fins el dia 10, per poder capitalitzar la manifestació. Ous es mereixerien!. Podrits!.
I els del PSC?. Jo, al Montilla el crec quan diu que està emprenyat. Li han fotut el llit entre el PSOE i CIU. Com l’aigua del Canigó de neta i transparent!. Però el seu partit (succedani de partit fins no tenir grup al congrés)
No ha estat capaç de fer quadrar, en 4 anys, al PSOE. Si de veritat està emprenyat que cony foten la Chacón i el de treball a Madrid? de ministres?. Si ens vol fer creure que té força i raó que els faci plegar demà mateix. Si re més no que tornin el carnet del PSC. Quin pla B té el PSC? Parlar amb el ZP?. Continuar parlant amb un mentider compulsiu, amb un impresentable que ha dut el país a la ruïna per pur tacticisme electoral?. Per aquesta via no anirà enlloc. Ja l’aviso Sr. Montilla. Val més plegar i quedar com un Senyor que fotre el mec.
I C V E U A i tot l’abecedari diu que caldria fer un altre referèndum per veure si s’accepta la nova redacció. Foc d’encenalls. No ho creuen ni ells. De fet, el noi de la bicicleta, al que aspira és a fer-se fort al cinturó roig de Barcelona prenent-li vots al PSC-PSOE. I no té altra visió ni meta. Es posarà ara la vena catalanista, autonomista, independentista davant els ulls i continuarà refiant-se dels vots eco-pijos?. Jo crec que no, l’Herrera sap perfectament que la via eco dona el que dona, que el farratge per engreixar-se el tindrà a les barriades obreres on es disputarà el vot amb el PP. Per tant no cal esperar gaires escarafalls ni actuacions decidides al marge de la retòrica que ens té acostumats.
ERC? Cal fer un nou plantejament. Les polítiques d’aproximació a CIU, al marge de ser l’abraçada de l’os, no permetrien tenir una decidida i clara vocació per l’objectiu proclamat: la independència. En Ridau i en Puigcercós ja saben el que és cou al congrés i, per tant, saben el resultat: Res de res.
Continuar malgastant el temps amb CIU o el PSC, en àmbits no locals (i a aquests ho hauríem de veure cas per cas) farà que perdi vots desencantats cap a Reagrupament o altres aventures. I aquets, que també trauran vots a CIU, potser ni arribaran al parlament. Per tant el votant d’ERC o bé percep clarament la idea del treball cap a la independència, o es corre el risc que el vot es perdi en opcions sense representació o en abstenció.
Full de ruta? Ja fem tard perquè ens el expliquin!
Em preguntava quan escriuries sobre el tema, doncs és prou gros com per dedicar-li una enciclopedia sencera. Els catalans tenim mala peça al teler, per una banda som pocs, si ja sé que queda molt bé allò de que català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya, però el català que està disposat a sortir al carrer a defensar el que és nostre, a no deixar-se ni intimidar ni espoliar, d’aquests en queden molt pocs. El Règim es va encarregar de portar molta gent de fora que no s’han volgut integrar mai i que d’una manera o altre formen part de l’enemic dins nostre. Els partits es belluguen sols per vots o el que és el mateix, per assegurar l’escó o poltrona. Catalunya està ferida, però no morta, ara és l’hora de demostrar al país veí que no es pot jugar amb la nostra identitat, però sols es podrà fer amb rebuig efectiu d’un poble, perquè recordem que la voluntat popular és inalienable i qui s’hi pot oposar si no és amb els tancs?.
No pot ser que el Tribunal Constitucional actuï com un altre cambra que decideixi el que els hi ve en gana. La democràcia és la voluntat del poble i quatre carallots feixistes posat per la més rància representació dels partits ultranacionalistes espanyols no poden ni deuen tapar la boca del poble que ha parlat. Si no val més que facin un altre cop d’Estat i així ja no podrem dir res més (per lo menys de manera legal).
Prou de mentides des de casa i des de fora!, endavant amb la lluita necessària per tornar les coses al seu lloc, no ens resignem, cridem i fem força. Catalunya s’ho mereix.
Visca Catalunya lliure!!!!