To Be or not to Be. Aquest seria el dilema del PSC (ni hi ha de socialistes al PSC?), més encara de’n Montilla; de la Chacón no que aquesta es not to be. Segur. Sols li falta posar-se la peineta i entrar sota pal·lio al monestir del valle de los caidos, com la difunta muller de’n Quico: La collares li deien. Tornant al Montilla, jo sempre he pensat que era un home coherent, molt hàbil al fer slalom entre els del PSOE, els I C V E U A (uf!), els d’ERC, i sempre, o casi, caient dempeus. Li he vist actuacions molt enraonades i meditades i ara, de cop i volta, quant es troba davant el miura del TC, s’arronsa, s’empetiteix i ens deixa veure la poteta, i era peluda. ¿De llop?. En tot cas peluda, amagant-se darrera una proposta que sap que no els hi acceptarà cap entitat ni cap polític a la cantonada de la macromanifestació.
Veig al PSC darrere una quatri-barrada, tots agafats, no fos cas que els caigui, amb els dits socarrimats de la cremada que es fotran. Si finalment el PSC encapçala una altra manifestació fora del lema oficial jo no els vull a la segona fila. Hi si si posen ous podrits! Que de pocavergonyes ja en tenim prou, i d’utilitzar de forma barroera els nostres símbols nacionals res de res.
Si, finalment, algú posa seny i es deixen de galimaties i pantomimes i s’adhereixen a la manifestació sense voler cap protagonisme ni cap diferenciació, ens caldrà aplaudir al Sr. Montilla, o qui si posi, això si, a títol personal, perquè a dreta llei hauria de ser a primera fila. Confio que farà honor al càrrec que ocupa i com a President de la Generalitat el veurem el primer, davant de tots, afirmant que som una nació i que tenim el dret a decidir el nostre futur.
Quina pena de polítics que representen el nostre País!, la Chacon és el millor exemple de qui un cop creuat el riu Ebre, és més espanyola que els espanyols i el dia que torni, pot postular-se a la presidència de la Generalitat quasi bé com sobiranista.
Quin fàstic de gent!.
Salut i Visca Catalunya!