Alcaldes

Alcaldes

Hi ha un alcalde que diu que dimitirà en breu ( si ja no ho ha fet), de CIU, que és del ram del totxo, com molts ( de CIU, del PP, de PSC, etc….). ¿ Perquè serà que als d’aquest ram els interessa tant la vida política?, ¿ Perquè no poden ser alcaldes persones que siguin veterinaris, psiquiatres, pagesos, guardes forestals o mecànics navals?¿ Estrany oi?

Deia que aquest Sr. ( es un dir) s’ha auto adjudicat unes obres del seu poble. Primer ha fet bocins el pressupost total de tal manera que cap part fos mes gran de 200.000 euros i després n’ha adjudicat dos dels bocins a la seva empresa, de la que es conseller-delegat. L’alcalde tenia majoria absoluta al seu poble i ningú, del seu partit, va qüestionar que fos conseller-delegat d’una empresa de construcció i s’adjudiqués les obres. ! Bonic!

¿ Quants ni ha així?¿ De quins partits Sr. Puig?¿ Perquè, abans de ficar-se en altres jardins no talla la gespa del seu?

Ara tots els politics van amunt i avall, amb un brunzir estrepitós, esvalotats amb la desafecció i tenen por que a les properes eleccions municipals la gent es quedi a casa.

Jo al seu lloc faria el següent:

Com que la Constitució no permet discriminar per raons de creences, sexe, professió etc no si val dir: No podrà presentar-se a les eleccions qui sigui del ram de la construcció.

Val. Però aquestes superestructures no democràtiques que son les cúpules dels partits, els secretariats si que ho poden fer. Ho poden dur a la practica. Si en llocs de probable elecció no hi ha cap relacionada amb el totxo veuran com hauran fet, de cara a l’opinió pública un gran pas.

Si això passés, que cap persona relacionada,   per activa o passiva, amb la construcció, les obres públiques, etc, pogués accedir a càrrecs públics, es a dir, mes senzill, si funcionés un AUTENTIC sentit de les incompatibilitats, no es donarien cassos com el del “Luigi”.

Que un personatge com aquest, que tothom, i l’alcalde el primer, sabia de quin peu calçava, vagi a un alcalde i li proposi reconversions i requalificacions mil i no surti despatxat  per la finestra indica que el que no funciona. Ni ha prou amb dir-li: Miri no m’atabali.

Lo collonut del cas es que amb aque4st merder els ciutadans d’infanteria hem descobert:

a.- Que les entitats financeres varen comprar més del 50% del nou sol edificable. Entre elles, es clar les caixes, una d’elles activa promotora. ¿ Que potser ho feien per abaratir els preus de la vivenda? ¿ Que els solars adquirits anaven destinats a pisos de lloguer per gent que ho necessitava?¿ Que formava part de la seva obra social?

b.- Tot i que la població urbana de les grans ciutats no ha crescut en els últims anys el nº de vivendes que si han construït ha doblat l’estoc  de pisos. ¿ Que els nostres regidors s’emmirallen amb Calcuta?

c.- Que de tot el merder i desori resulta que n’han viscut tres dels components fonamentals de lo que anomenem l’Estat: Els ajuntaments, la Generalitat i l’Administració Central. ¿ Saben que la Generalitat ha perdut l’any 2009 ¼ dels seus ingressos amb  l’esclat de la bombolla immobiliària?

Doncs ara que sabem de on sortien les misses volen explicar-me perquè serveixen per exemple: El Fòrum de les Cultures, el port de Badalona, l’estació del AVE de la Sagrera i tantes i tantes cosses que ens hem hagut d’empassar.

Ah! Sr. Puig: Deixi de fer el cínic, que el caldo que fan vostès es tant o mes agre que els dels altres.