L’alcalde i els proxenetes

Els medis ens informen que l’alcalde d’una població de L’Empordà llogava 5 pisos (5!!) a proxenetes que explotaven el negoci il·legal de prostitució amb no se pas quantes noies retingudes. Per el que llegim ho sabia tot el barri que a aquells pisos si allotjaven els malfactors i les seves víctimes. Sembla que ho sabia tothom menys l’alcalde, que n’és l’amo dels pisos i a més a més té un negoci que explota ell directament davant l’edifici esmentat.
L’alcalde ens diu que ell no sabia res de res i que sols s’ha limitat a llogar els habitatges. Un altre ceguesa sobrevinguda.
Aquest home, munyidor de les candidatures del seu partit a la comarca, pes pesant dins la política comarcal i diputat a la Diputació de Girona al·lega ignorància quant és el perfecte exemple de fins on ha arribat la corrupció moral dels qui diuen ser els nostres representants. I ho dic amb totes les paraules: Corrupció. Roberto Saviano ja ens avisava fa temps que les màfies estaven instal·lades al nostre país per la facilitat que trobaven a la classe política. Ens advertia que quan ens en donéssim compte ja tindríem tota la societat corrompuda i amb difícil remei. Quanta raó té!.
Aquest alcalde que se’ns presenta com a republicà, catalanista i d’esquerra és no sols un personatge amoral, sinó que també taca tot el que toca i representa. Amb quina cara s’ha de presentar als seus veïns?, amb quina solidesa moral pot afrontar els problemes socials del municipi d’on és l’alcalde? Amb quina autoritat ètica pot seguir sent alcalde de les honrades persones del seu municipi?.
Aquest sr. representa el tot s’hi val, amb l’excusa que ell sols lloga els habitatges es posa una vena als ulls i fa veure que és cec. Pocavergonya!
Jo, des d’aquestes pàgines exigeixo que plegui, que és dediqui als seus negocis però que no embruti la política, que no llenci porqueria sobre l’historia del partit que diu representar. Que deixi les poltrones i, amb la seva vida privada es dediqui a fer el que li sembli, com si vol fer de scarface local. La sort és que ja no enganyarà a cap més incaut i quant passi pel carrer sentirà sobre les seves esquenes, ja per sempre, les mirades acusadores i els murmuris. Esperem que a més de la meva humil opinió sigui un clam la demanda que plegui i ens lliuri de suportar-lo.
I si no plega, també em comprometo a anar tocant-li el voraviu des d’aquí perquè només amb la crítica a aquesta legió de polítics sense escrúpols ens lliurarem de la màfia i la corrupció.

El drama grec

Qui mana (els bancs) ha decidit que a Grècia toca passar gana i els han encasquetat un pla d’austeritat que no se pas si el podran aguantar.

De fet, aquests senyors acaben de condemnar als grecs a no aixecar el cap ni en 10 anys ni en quinze. La suma del deute que ja tenien i el que acaben d’assumir farà que el país no es pugui desenvolupar.

La recepta, típica del fons monetari i de les escoles liberals d’economia, pressuposa que baixant els sous dels treballadors, baixant les pensions i apujant els impostos tot s’arregla. No es pas veritat. Estem tips de veure com països amb una voluminosa deute externa no tenen capacitat pel desenvolupament.

Si s’abaixen els ingresos de la gent i a més a més s’apujant els impostos indirectes, que son els que no depenen de la renda percebuda, es limita la capacitat de consum. Sense consum les empreses de tots els sectors no tenen mercat, tanquen portes i els treballadors passen als rengles de l’atur amb el que disminueixen encara més el consum.

Els que encara tenen feina, baixen el consum per por de el que pugui venir, amb el que continuen tancant empreses i enviant més persones a l’atur, amb el que baixa el consum, etc, etc…….

Grècia té, ahir, un 10% de taxa d’atur. Amb la recepta que els han fotut veurem com la taxa puja ràpidament.

Hi havia un altre remei?. Doncs mirin, jo crec que potser si. Grècia està com està a causa que allà no pague impostos ni Déu. Ni els directes ni els indirectes. El frau fiscal es de tal magnitud que l’estat no té recursos per fer front a les despeses. I s’endeute per mantenir prestacions. Si el frau fos residual. si tothom pagués l’I.V.A. no hi hauria tants problemes.

Es un xic com aquí, com a aquestes comunitats del sur que viuen de les subvencions i és on major frau d’impostos hi ha.

PSC i CIU

Perdoni’m que insisteixi sobre l’oasi català

Deia l’altre dia que el molt Honorable Jordi Pujol amenaçava amb estirar de la manta en una entrevista televisiva. Ho feia a poques hores que l’huracà Garzón ens delectés amb una de les seves: L’operació Pretòria.

¿ Ho sabia l’Honorable que hi hauria el cas Pretòria?¿ Ho sabia que en Garzón ja havia firmat 9 ordres de detenció?

Saber-ho, saber-ho, no ho se pas, potser no, però que alguna cosa s’ensumava segur que si.

Massa gent avisada de l’operatiu com per que fos una sorpresa total i.. lo mes important. ¿ El Sr. Prenafeta i el Sr. Alavedra ja ho sabien que tenien la mosca collonera de la fiscalia anticorrupció al clatell.

També els seus assessors fiscals i/o judicials. Quan es va dir que el cas Gürtel sortia d’una investigació de la fiscalia anticorrupció sobre les comptes opaques de Jersey , tots els implicats ja varen posar el cul a remullar. Imaginin: Trobades, entrevistes, consultes, i sobre tot: ! Apa,  a parlar per telèfon!.

Jo, si fos un d’aquests, diguem-ne,  Presumptes gàngsters no hi parlaria mai per telèfon de coses d’aquestes.  Recordin en Toto Riina: pizzini ( paperets) i prou. ! Anys varen trigar a trobar-lo i si no fos perquè es feia rentar els calçotets per un altre encara el buscarien!. La gentussa aquesta no n’aprèn.

Bé deia que tots ja tenien el cul en remull i es des d’aquí que suposo l’avís d’en Pujol: Compte que el que digui alguna  cosa ha de saber que jo també cantaré.

Reforça aquesta postura que el seu empleat : L’Agustí Colomines ( ja sé que es empleat de la Trias Fargas fundació, però aquí com Isabel i Fernando) un dia abans digues pràcticament el mateix: El que obri la boca obre la caixa de Pandora ( no ho va dir exactament així,  jo ho vaig entendre com ho escric)

Crec que era el Fiscal Mena, avui, qui explicava que aquestes amenaces en realitat son presses de posició, es com dir : Si tu no dius res jo tampoc.

Per tant rebaixem el soufflé, potser si que tot plegat acabarà amb amb “multes d’hisenda als Prenafetes i Alavedres, i un mes de presó i una multa a aquell alcalde que va en mercedes a Santa Coloma, que Juga al Golf a Sant Cugat abans d’anar a treballar i que practica politiques populistes estil Chavez amb els calés dels altres mentre al seu poble no hi ha industria, una colònia tèxtil xinesa que ja sembla Cantón, una economia submergida que podem riure’ns de Nàpols i una tassa d’atur que supera el 20% de la població activa.

Una altre derivada: Fins avui  jo creia que quan parlàvem dels capitans al PSC, parlàvem de gent com en Montilla o en Zaragoza, o en Corbacho, persones que a partir de l’antifranquisme i les associacions sindicals o veïnals havien arribat primer al poder municipal i després mes amunt. Per mi, al marge de consideracions polítiques mes complicades, un cas clar d’ascensor social. I m’agradava.

Amb l’alcalde de Santa Coloma se m’han trencat els esquemes: Fill d’un Sr. que li deien Milpisos, coautor del desastre urbanístic que es Santa Coloma, multimilionari, etc,etc..

¿ Es, encara, el PSC, un partit de centreesquerra? ¿ O ja s’ha trepitjat la ratlla que els separava del PP o de CIU?

Srs capitans: ¿ Que volen ser Generalíssims….?