Ens han ficat en un cul de sac, als espanyols, als grecs, al sum sum corda, i no se’n pot sortir si no és estripant el sac. Val més que hi vagin pensant.
Els explicaré com veig jo això dels grecs i potser ens entendrem millor:
Vostè imagini que li treuen un 16% del sou que guanya, o dels ingressos que té; tothom es munta la vida en funció del seu nivell de renda. Que li apugen un 4% els impostos indirectes, es a dir els que paga quan va a comprar sigui gasolina o una tomata. Que li diuen que no es pot jubilar fins al 67 anys, i no sé quantes coses més, a qual pitjor. Cony!, de cop a vostè li han fotut entre un 20 i un 25% de la seva renda disponible. ¿Vostè callaria o aniria a tirar pedres al carrer al primer representant de l’estat que és poses davant. Oi que es clar!. Doncs això es el que fan els grecs.
Grècia es un projecte de país, que viu del turisme, de les olives kalamata i de poca cosa més, bé si, del totxo. Hauria d’haver dit que vivia perquè això de la construcció va com va. És un país que no hi ha industria. Res, només agricultura, escarransida, i serveis. (I transferències sucoses de la CE i dels emigrants).
El país està enfonsat en una recessió de cavall i sense consum trigarà la intemerata en sortir del pou. Sols podran dedicar-se a emigrar i a cuidar els horts que havien abandonat. Perquè sense consum? Doncs per la detracció de la renda disponible. Amb menys un 25% d’ingressos no hi ha consum, ni estalvi ni res de res. Panorama que fa feredat.
Quins eren els bancs que tenien deute grec i que tenien por de no cobrar? Bancs alemanys (100.000 milions d’Euros) i bancs francesos (més o menys igual). Ara ho entenen tot?
Els espanyols. Es molt similar a Grècia. Depèn de quin tros del país miri. Facin veure que consideren que Espanya és: Andalusia, Extremadura, Castella la Manxa, Múrcia, i potser, segons com Castella Lleó. I que hi veuen? Agricultura també subvencionada per la CE (però més desenvolupada i exportadora), turisme, totxanes (molt més que a Grècia). Una cosa va per l’altre. Amb un dèficit acollonant, amb un volum de transferències de la CE (fins ara) que no han servir per fer desenvolupar el país, ans al contrari, (tots agafats de la mamella mentre ragi), amb una industria subvencionada fins al cul (drassanes a Cadis, aeronàutica a Sevilla, cotxes a Jaen, etc, etc.) que no resistiria la més lleu competència sense el papa estat. I tota la costa plena de residencies d’estrangers que son els que fan bullir l’olla (ara es queden a casa per por), amb un fracàs escolar del 30%, amb un atur de més del 50% de la gent més jove de 30 anys. I porten així no se pas quants anys, tots vivint de la rifeta, de l’atur, del per, de el que cau.
.
I els bancs i caixes? Aquets a amagar l’ou, a no dir la veritat de quant fotut està realment, amb el pap ple de promocions a mig fer, a mig acabar, sense esperança de vendre-ho pel mateix valor que tenen als balanços, amb una taxa de morositat que no trigara gaire a arribar a dos dígits, amb uns dirigents triats no per la seva qualificació tècnica sinó per la seva filiació política, (les caixes) amb uns consells d’administració especialistes en la informació privilegiada, a l’escalf del poder, del que sigui. ¿Que potser es pensen que la de la Caixa Castilla la Mancha era una excepció?
Au va! no siguin ingenus!
I als catalans?. Condemnats a ser espoliats, robats, colonitzats per tota aquesta colla que ni té ganes ni esma de fotre ni brot.



Comentaris recents