Cul de sac.

 

 

Ens han ficat en un cul de sac, als espanyols, als grecs, al sum sum corda, i no se’n pot sortir si no és estripant el sac. Val més que hi vagin pensant.

Els explicaré com veig jo això dels grecs i potser ens entendrem millor:

Vostè imagini que li treuen un 16% del sou que guanya, o dels ingressos que té; tothom es munta la vida en funció del seu nivell de renda. Que li apugen un 4% els impostos indirectes, es a dir els que paga quan va a comprar sigui gasolina o una tomata. Que li diuen que no es pot jubilar fins al 67 anys, i no sé quantes coses més, a qual pitjor. Cony!, de cop a vostè li han fotut entre un 20 i un 25% de la seva renda disponible. ¿Vostè callaria o aniria a tirar pedres al carrer al primer representant de l’estat que és poses davant. Oi que es clar!. Doncs això es el que fan els grecs.

Grècia es un projecte de país, que viu del turisme, de les olives kalamata i de poca cosa més, bé si, del totxo. Hauria d’haver dit que vivia perquè això de la construcció va com va. És un país que no hi ha industria. Res, només agricultura, escarransida, i serveis. (I transferències sucoses de la CE i dels emigrants).

El país està enfonsat en una recessió de cavall i sense consum trigarà la intemerata en sortir del pou. Sols podran dedicar-se a emigrar i a cuidar els horts que havien abandonat. Perquè sense consum? Doncs per la detracció de la renda disponible. Amb menys un 25% d’ingressos no hi ha consum, ni estalvi ni res de res. Panorama que fa feredat.

Quins eren els bancs que tenien deute grec i que tenien por de no cobrar? Bancs alemanys (100.000 milions d’Euros) i bancs francesos (més o menys igual). Ara ho entenen tot?

Els espanyols. Es molt similar a Grècia. Depèn de quin tros del país miri. Facin veure que consideren que Espanya és: Andalusia, Extremadura, Castella la Manxa, Múrcia, i potser, segons com Castella Lleó. I que hi veuen? Agricultura també subvencionada per la CE (però més desenvolupada i exportadora), turisme, totxanes (molt més que a Grècia). Una cosa va per l’altre. Amb un dèficit acollonant, amb un volum de transferències de la CE (fins ara) que no han servir per fer desenvolupar el país, ans al contrari, (tots agafats de la mamella mentre ragi), amb una industria subvencionada fins al cul (drassanes a Cadis, aeronàutica a Sevilla, cotxes a Jaen, etc, etc.) que no resistiria la més lleu competència sense el papa estat. I tota la costa plena de residencies d’estrangers que son els que fan bullir l’olla (ara es queden a casa per por), amb un fracàs escolar del 30%, amb un atur de més del 50% de la gent més jove de 30 anys. I porten així no se pas quants anys, tots vivint de la rifeta, de l’atur, del per, de el que cau.

.

I els bancs i caixes? Aquets a amagar l’ou, a no dir la veritat de quant fotut està realment, amb el pap ple de promocions a mig fer, a mig acabar, sense esperança de vendre-ho pel mateix valor que tenen als balanços, amb una taxa de morositat que no trigara gaire a arribar a dos dígits, amb uns dirigents triats no per la seva qualificació tècnica sinó per la seva filiació política, (les caixes) amb uns consells d’administració especialistes en la informació privilegiada, a l’escalf del poder, del que sigui. ¿Que potser es pensen que la de la Caixa Castilla la Mancha era una excepció?

Au va! no siguin ingenus!

I als catalans?. Condemnats a ser espoliats, robats, colonitzats per tota aquesta colla que ni té ganes ni esma de fotre ni brot.

Tots Grecs, tots pigs ( porcs)

Valdrà més que es posin les barbes a remullar. Grècia, desprès d’una dècada de despesa sense control (per governs de dretes, que consti), després de passar-se pel folre les estadístiques, les recomanacions i els controls, amb l’ajut de l’amic americà, ara resulta que tenen un deute que sembla que ho ensorrarà tot. ¿I amb qui tenen el deute? (Aquí facin servir l’entonació de les preguntes retòriques a l’estil de la monja Teresa Forcades que tan bé imiten a “Polònia”). Amb els bancs, amb els bancs, es clar…. Amb els bancs que agafen diners a baix interés del Banc Central Europeu han comprat tonellaes (com diuen els meus amics valencians) de bons sobirans, es a dir: Bons garantits per l’estat Grec. ¿Ho comencen a entendre?
Molt clar, suposem un banc espanyol de primera línia mundial agafa diners a crèdit, a baix interés, del BCE, i compra bons de l’estat Grec al 6 o al 7% d’interés. I mentre, les empreses espanyoles es queden sense crèdit, els autònoms, els botiguers i aquells que volen un cotxe.
Però, ai!, l’estat Grec diu que no pot pagar els interessos, que no pot pagar res de res i clar, el banc espanyol va i diu al govern (espanyol), a qui té, des de fa temps, agafat pels collons (Ja els ho explicaré un altre dia, que avui em distrec), i li diu:
Noi, Pinotxo, que mira que em passa amb aquells de l’altre costat de la mediterrània!, que no em volen tornar els diners!
I quan et deuen?
100.000 milions d’Euros
Tot això els has deixat? D’on ho has tret?
Cony dels préstecs a baix interés que m’ha donat el BCE
I que vols que faci jo?.- diu en Pinotxo
Son garantits per tu
Jo ho vaig garantir?
Si senyor, o sigui que si no em paguen els grecs em pagaràs tu (es adir vostè i jo)
Ho entenen ara? Entenen perquè plora la criatura? Entenen perquè la Merkel volia que s’arreglessin sols els grecs?
Senzill: El malbaratament de cabdals públics pels estats com Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya, Itàlia, etc L’hem d’acabar pagant nosaltres: Els treballadors, els jubilats, els autònoms, els botiguers, els empresaris, els funcionaris. El poble, el poble es qui acaba pagant els plats trencats.
I el banquer? es preguntaran. El banquer res de res, a comprar fons sobirà d’altres desgraciats, que sempre ni han.

Deute grec

Deute públic

L’estat deixa diners a interès interbancari  del BCE

( de 0 a 1%) als bancs perquè puguin refer la seva situació patrimonial feta malbé per l’avarícia insaciable d’ells mateixos.

Els bancs, amb el diner que  els deixa el BCE o bé els bancs nacionals ( en el nostre cas Banc d’Espanya), compren deute Grec a un interès del 6 o més % anual. Un negoci rodó, per ells, perquè ara resulta que el  malaurat deute grec es un petardo de mil parell de collons que no se’l fuma ningú.

I, apa!, a tornar a deixar diners  a Grècia, o a qui sigui, per poder pagar els interessos als bancs que han agafat el diner al 0% o casi.

Això a casa meva en diuen estafa. ESTAFA, amb majúscules.

I, entre tant, les pimes, els autònoms, els empresaris, les empreses, escanyats del tot per els mateixos bancs, tot dient que no poden fer préstecs, que tal com és la situació no poden assumir risc.

Barra es lo que tenen, molta barra. I aquesta colla de carallots dels politics que hem d’aguantar encara en tenen més de barra.

Aquets ja directament: Morro.!!!

Tots vam sentir aquest  (……….Espai perquè el lector hi posi el qualificatiu que s’estimi més) d’en ZP ventant-se que no es donaven diners als bancs. Es deixaven diners, amb interès deia. Cabró!

Ara, el regne d’Espanya diu que també deixarà diners a Grècia perquè pugui pagar  els préstecs als bancs.

No se si s’adonen que tot plegat es una potentíssima cinta transportadora que trasllada cabdals públics a butxaques privades.

No sé si es veu prou clar que el deute públic,  que es genera de forma tan generosa e irresponsable, acaba sent una altre cinta transportadora  que va de les butxaques dels que paguem impostos ( els rics no en paguen d’impostos) als rics, als accionistes dels bancs, i, lo que em fa mes ràbia, als gestors dels bancs. Als seus directors generals, etc, etc, que no tenen ni siquiera accions.

I aquest cabró d’en ZP va dient encara que fa politiques d’esquerra!

Es que jo em puc aguantar més!!