Sitel

El programa Sitel ( a Catalunya  Silec crec que es diu)  com suposo ja saben, es un software que permet a les policies enregistrar tota mena de converses  fetes per telèfon i altres medis de comunicacions : sms, e-mail, etc. emesos per mitja dels operadors de telecomunicacions.

Ras i curt: Ens espien com volen, quan volen i on volen.

Fa falta una autorització judicial per fer-ho, es cert, i els poders públics no paren de posar èmfasis en això. I el PP es queixa, ell que ho va posar en marxa es queixa, de que els espien, treuen conclusions i després els denuncien.

¿ Saben que els dic?: Que podria molt ben ser. No seria la primera vegada que l’Estat utilitza les clavegueres per arribar a on legalment no podria.

Jo, de totes maneres, ja ho dono per descomptat des de fa molt de temps, i no els vull parlar del fet en si sinó de com les formes de la nostra comunicació han canviat de forma radical.

! Quina trampa lo del telèfon mòbil! Poc ens ho podíem pas imaginar quan varem comprar-nos el primer aparell. Però clar: va per radio, es una minúscula emissora i per tant es pot interferir.

¿ Ara creuen vostès que trigarem molt  a que altres entitats que no son l’Estat controlat per els jutges, tinguin el mateix software o similar? ¿ Creuen que veurem com té una utilitat comercial per exprimir-nos un xic mes?

A que empreses enquestadores dels hàbits de consum ja estant fent els seus plans.

Per tant un cop mes: Renunciem a d’immediatesa, una carta demana mes reflexió que un sms abreviat, serà mes útil a qui l’envia i a qui la rep. Potser haurem d’esperar 36 hores, valdrà la pena.

¿ I no es molt millor trobar-se al cafè per discutir allò tant urgent i fer-ho vis a vis? Evitaríem molts problemes. Veure la cara a d’interlocutor es la millor forma d’evitar sorpreses.

I  els treballadors, en la seva feina, serien mes autònoms i mes creatius, i els mestres no haurien de corregir texts de la viquipedia, i els nois i noies omplirien a vessar les biblioteques. I els cines s’omplirien i n’hi hauria mes i no serien tots americans i tornaríem a veure pel·lícules Franceses, poloneses, Txeques i Sueques, i els diaris augmentarien les seves tirades, i es llegiria mes i fins i tot, potser, les famílies tindrien mes fills.

Ja se que no es l’arcàdia, ni pot ser, però admetin el mal que fa, i el que ens farà en les nostres llibertats aquesta carta blanca que em donat a les operadores telefòniques. I son com una hidra de mil caps: La Medusa d’avui que ens abraça amb els seus tentacles i ens xucla l’autonomia, la llibertat, la democràcia, tot.

Demà no trucaré per el telèfon, ni una trucada, res de res.

A que no me’n podré estar.

Dit tota aquesta peroració ara resulta que els Srs. del PP protesten   del feliç software.

No es deixin enganyar, el varen posar en marxa ells, el Sr. Rajoy, mismamente,protesten duent a la practica una estratègia que els ha funcionat molt bé.

Si aconsegueixen crear, a la opinió pública, la sensació que les escoltes telefòniques son, no ja legals, sinó desproporcionades, trobaran un jutge, o una sala del suprem, que anul·li les escoltes, i sense aquesta informació no hi ha cas Gürtel, ni Pretòria, ni res de res.

Aquesta estratègia ja els va funcionar al cas Naseiro, no se si  el recorden, sinó ja els en puc fer memòria: El Sr. Naseiro era el tresorer de AP, que amb tràfic d’influències aportava a les finances del partit substancials ingressos. Per un defecte de forma de les escoltes, el cas se’n va anar en orris i el Sr. Naseiro i el partit en varen sortir incòlumes.

Doncs d’això es tracta ara. No deixin d’escoltar al Sr. González Pons, portaveu del PP, i entendran per on van els trets.

L’estratègia es burda i pocasolta, però funciona sempre que hi col·labori alguna instancia judicial.

Allí, al PP ,tampoc els falten els palmeros.