Egunkaria i en Del Olmo

El Sr. Gómez Bermúdez, magistrat de l’audiència nacional, amb els seus companys Manuela Fernández Prado i Ramón Sáez Valcárcel ens ha deixat una sentencia del cas Egunkaria que no té malbaratament. La podeu llegir, sencera, a <http://www.javierortiz.net>, a la columna de la dreta d’aquesta pàgina, feu clic on diu sentencia complerta.
Un pal per aquest jutge, ara destinat a Múrcia amb plaça fixa, que va substituir a l’altre jutge Gómez de Liaño a l’Audiència Nacional, aquell que ara es dedica, com advocat, a defensar traficants de droga i gàngsters, que ha oblidat tot allò que suposem devia fer quan n’era de jutge. O no?
Deia que el Del Olmo va caure a l’Audiència Nacional on es va distingir per tres sumaris:
El sumari Egunkaria, el tancament d’un diari perquè s’escrivia en basc, perquè molestava al PSOE i perquè molestava al PNB.
La Guàrdia Civil es va inventar un informe per fotre aquest diari a la merda basant-se en papers de 10 anys enrere. En Garzón quant va veure allò els va dir que no servia per res així que la Guàrdia Civil (A instàncies de qui?) va anar a veure en Del Olmo que es va empassar l’encàrrec.
Va ordenar investigar, del 2001 al 2003, el diari, els seus directius, els seus accionistes, les empreses vinculades, els proveïdors, etc. Amb tota la faramalla recollida va intervenir el diari el 20-2-2002 i va tancar-lo.
Vuit anys han passat des de llavors, on l’Otamendi, ex director, va presentar denuncies per tortures per fer-li dir el que volia la Guàrdia Civil. No cal dir que en Del Olmo no li va fer ni cas.
Vuit anys després, la sentencia diu que no es constitucional tancar un diari perquè no agrada a segons qui el que diu (A qui no agradava?), o perquè no s’entén el que diu (es en un idioma estrany per un jutge de Múrcia, a veure, a qui se li acut fer un diari que els espanyols no el puguin llegir, segur que és d’ETA. I aquí la sentencia diu que no es pot pensar que tot el que és nacionalista, separatista o abertzale es, per força, ETA. Alabat sia Déu!!!.
A veure si s’entén el concepte. A veure, a veure Sr. Rubalcava si entén que no es pot prohibir una candidatura a les eleccions simplement perquè hi ha gent que no pensa com tu, o perquè hi ha gent que van anar al frontó d’Anoeta a veure que deia l’Otegui!.
No s’acaben aquí les aventures del Sr. Del Olmo. Va fer segrestar, a instàncies de la fiscalia general de l’estat (posada pel PSOE, Sr. Conde Pumpido), la revista EL JUEVES, perquè hi havia unes caricatures que molestaven a uns paios que no han fotut brot en sa vida, posats on son per en Franco, i que ja seria hora que agafessin el camí que toca: L’exili.
I finalment el jutge Del Olmo va ser l’instructor de la causa dels atacs terroristes de Madrid de març 2004.
Al final, el Consell General del Poder Judicial li ha donat una plaça fixa de magistrat a la seva estimada Múrcia, on potser el veurem en algun sumari de corrupció urbanística o política (que hi son a grapats!)

Itàlia versus Espanya

Italianització de la política

Estem vivint un fet curiós: Si a Itàlia el govern son una colla de feixistes i la judicatura vetlla per la democràcia, aquí el govern llueix l’escarapel·la d’esquerrà i demòcrata ( pura façana) i la judicatura cada dia, a moltes instancies, es més aprop del feixisme. ( potser no ha deixat mai de ser sociològicament i directament franquista)

I que podem fer?. No gaires res. Votar a uns o altres? No serveix per res. Els del PSOE i els del PP sempre jugaran a repartir-se el pastís posant en càrrecs de govern dels jutges genteta que no es representa més  que a ells mateixos i al partit que els ha posat a la menjadora.

No creguin que aquest mal ve d’ara, que va!, en Larra ja ho explicava a la seva època ( a mig segle XIX). La poca tradició democràtica del poble espanyol, les poques ganes que en els períodes democràtics han mostrat els partits politics per resoldre aquest clientelisme es lo que més ens fa semblar a Itàlia. Això i la corrupció a tots els nivells. Explicava fa poc en Roberto Saviano que al seu país els jutges  i la fiscalia estan convençuts de la penetració de les màfies en el sistema Judicial i policial espanyol. I no els falta raó. Cassos em vist a la premsa però no sabem mai com acaben. El gremialisme ( un altre mal pre-democratic) de les professions, fins i tot les més honrades, fa difícil que l’opinió pública pugui arribar a conèixer el final. Exemples en veiem sovint ( fins i tot la forma en que la conselleria d’interior ha defensat a mossos acusats i condemnats per vexacions, robatoris i tortures) El ex Jutge Gómez de Liaño defensant mafiosos, sentencies absolutòries inexplicables, posades en llibertat sospitoses, etc. etc.

A mi, que consti, ja ho he dit algun altre cop, en Garzón no em fa cap gracia. Però que ara uns quants vulguin aprofitar per fotre’l fora de la judicatura i de rebot lliurar al PP del cas Gürtel ja em sembla fora de mida ( Idèntica estratègia en el cas Naseiro, recorden?)

I si les escoltes telefòniques autoritzades per un jutge no valen i no tenen força de prova ( si els perjudicats son el PP), perquè s’utilitzen, massivament, per controlar tot lo que soni a dissidència, rebel·lió e independentisme?

A l’Audiència nacional ( Perquè no continuem dient-li tribunal d’Ordre Públic i tots ens entendrem millor?) hi val tot i a certes sales del Suprem no.

De veritat es creuen que vivim en un estat de dret?

República bananera soms!!!

La gota Malaia

Vull confessar que m’he fet un taco. Quan he sentit al Sr. Laporta parlar de la presumpció d’innocència, amb aquella cara beatífica que hi sol posar, quasi m’entendreixo . Fins i tot ha defensat, com advocat, d’innocència,presumpta, del Sr. Muñoz.  ( ¿no es pot dir presumptament innocent en lloc de presumpte culpable?)

Es clar que era com parlar del penjat a casa del difunt, era a la FCO, i  es clar tocava parlar-ne, del Sr. Alavedra i del Sr. Prenafeta.

Jo també crec en la presumpció d’innocència.! Ara, ¿De que parlem? Els ho explicaré:

Avui la gota malaia d’en Garzón fa declarar un ex responsable de urbanisme de la Generalitat amb CIU, actual membre del consell assessor d’urbanisme d’una ciutat del Maresme. Bé, doncs aquest Sr. va cobrar 240.000 euros de comissió d’en Luigi per la seva intervenció en una requalificació urbanística a Llavaneres.

I vostès diran que hi te a veure això amb la presumpció d’innocència?

Doncs que podria haver cobrat legalment aquesta comissió. Es podria haver embutxacat, legalment un fotimer de diners per intervenir en un assumpte de la seva competència immediata anterior dins l’administració pública. I, es clar, si en Garzón diu que això no si val, advocats tant brillants com el sr. Laporta podrien aconseguir  que fos declarat innocent, perquè, a lo millor, legalment no hi hauria cas.

Ara bé, pot ser correcte des de un punt de vista formal, i per tant legal, i pot ser condemnable, i ho es, des de un punt de vista moral, o ètic,  o potser des de tots dos punts de vista: moral i ètic.

Perquè fotre’s a la butxaca 240.000 euros per fer de aconseguidor, diners que acabaran pagant els pobres desgraciats que comprin les vivendes. ! Però es que el tal Luigi, es una altre comissionista! ¿ Quan va cobrar aquest per la mateixa feina?

S’expliquen ara la bombolla immobiliària. No te res a veure amb el que ens deien els promotors i constructors durant tants anys, que si faltava sol, que si els sous dels paletes, que si bla bla bla…

! Mentides!

!Apa Garzón: fot-los tots a la garjola! Després ja en parlarem. Perquè, escoltin, jo em sento vexat, em sento humiliat de com aquesta gentussa ha medrat al nostre voltant, mirant-nos per sobre l’espatlla com dient-nos:

!Però que tontos que arribeu a ser!