GAZA

L’amic barrinada m’ha estirat les orelles a compte del post sobre el conflicte d’Israel. Es clar, al meu escrit, que jo no defenso pas l’actuació d’Israel en aquest conflicte dels barcos i els turcs i els simpatitzants dels palestins. Dic que segur que tenen altres mitjans per fer el mateix: impedir que entrin mercaderies no controlades a Gaza. I també amb sembla clar que  el  preu pagat es escandalosament alt. Però vull insistir en uns aspectes que potser no van quedar també clars. Els palestins venen suportant 62 anys,! 62 anys! la corrupció dels seus dirigents. 62 anys visquen de subsidis, (que nosaltres també ajudem a pagar) de les Nacions Unides i de mil i una ONG, algunes de les que no tenim gens clara, gens, ni la seva filiació ni els seus objectius. Deia que la pobre gent viu de la caritat durant 62 anys, i que la major part, la immensa major part en lloc de destinar-se a la millora de la seva vida s’ha destinat directament a la corrupció tipus sàtrapa oriental (la OLP, niu d’escurçons de mida descomunal), altres ajuts, els de l’Iran, destinats a la creació d’una república islàmica pròpia del segle 7 de la nostra era. Aquesta branca integrista: Hamas, governa Gaza i també ho fa amb un sistema tan corrupte com el que hi havia abans: el de Fatah. Aquesta gent de Hamas cobre impostos a tot el que entra a Gaza, es nodreix de l’encariment dels productes que arriben a Gaza via els túnels des d’Egipte, i el producte resultant, diem-ne impost revolucionari, es dedica a la compra d’armament, d’explosius, de tot el que poden per eliminar al seu enemic.

També és cert que del costat Israel hi ha una colla de filo nazis que el que volen no és resoldre el conflicte sinó l’aniquilació dels seus enemics. I, per més inri, aquesta colla de filo nazis governa el país, o sigui que per aquesta via tampoc es podrà arreglar res de res.

Pretendre fer arribar combois de joguets i altres galindaines a Gaza és una provocació, és  buscar burilla, i no aporta res de res. Excuses a uns i altres per fer més màrtirs a un conflicte on en sobren. Nosaltres, la nostra societat, ja ha deixat enrere els màrtirs religiosos, ja no som a l’època de les glorioses creuades per imposar un concepte religiós. Soms una societat una mica més laica. Ells en absolut. Ni els de Hamas ni els del Likud, ni els de’n Liberman deixen de banda els seus conceptes religiosos monoteistes. I així estan. A quedat enrere molt del conflicte pel territori, ara sols queda el conflicte per quin concepte religiós s’imposa a l’altre. Patètic, creu-me amic barrinada, patètic.

I les nostres ONG, empeses per les ganes de fer el bé, amb majúscules, obliden el anterior i foten el nas a un conflicte que es mou per altres paràmetres. Ganes de ficar el nas en conflictes se les poden treure cuidant-se dels problemes de la gent d’aquí, que n’hi ha molts de problemes, i molt gruixuts. Permetem que insisteixi: Jo no deixaria entrar a Gaza ni agulles de cap sense veure-les.

Gaza-Israel

Vagi davant de tot que no estic gens d’acord en la forma que Israel ha fet servir la força per aturar uns barcos que anaven a Gaza. Crec que un país tan tecnològicament avançat per la guerra, que disposa d’uns serveis secrets llegendaris no se li ha de tolerar que tot plegat acabi, gratuïtament, amb tants morts i ferits. L’excusa que als primers soldats que van arribar al vaixell els van moldre a cops de pal no val, encara que sigui veritat, que ho és. Dit això vull dir que tampoc estic d’acord amb el muntatge que unes organitzacions han fet i que que els els hi ha conduit a aquest nefast resultat. Vivim en un país que sabem que el terrorisme s’ha de combatre cada dia, cada hora, sense treva, hem tingut episodis terrorífics que han ocasionat centenars de morts als qui ni els anava ni venia cap de les motivacions que impulsaven els autors de les massacres.
Per això, justament per això, no ens podem quedar en la superfície dels fets. Ja els asseguro jo que qualsevol país que fos atacat, constantment, per bombes, per míssils artesanals, per suïcides, com és l’estat d’Israel faria tot allò que pogués per assegurar-se que cap gram de pólvora o de dinamita entrés Gaza. Jo ho faria. procuraria per tots el medis que podés disposar que tot allò que entrés o sortís fos controlat, paquet a paquet, llauna per llauna. I procuraria també que no hi arribés cap precursor, cap element o material que podés ser fet servit, ni remotament, per la fabricació d’armes o d’explosius.
I tot i això cada setmana assistim a episodis semblants, un suïcida o un membre de ves a saber quina organització terrorista envia un míssil, fa explotar una bomba, o assalta una caserna. I aquesta era la intenció de l’estat d’Israel. Ara bé: Ho han fet molt malament. Ho fan molt malament. La situació que es troben, enquistada i sense cap solució a curt termini, els aboca, pels seus propis errors i per la seva arrogància, a impedir una solució pacífica del conflicte. Encara que…. Vostès es creuen seriosament que si hi hagués un estat palestí s’acabaria la violència?
I dels voluntaris, cooperants, dels sis-cents convidats a la festa que en diem: Passerells. A alguns els poden qualificar també d’interessats. Ja els ho explicaré un altre dia.