Ara ens expliquen amb bombo i platerets que es posarà un software als jutjats que permetrà, als jutges i a la policia, saber, en tot moment, les causes pendents d’un paio o paia, si se’l busca o no i quin jutjat, etc.
Es per plorar. Srs. Politics: Som al segle XXI i els nens s’intercanvien fitxers com abans cromos. A les escoles floreixen els ordinadors( encara que molts mestres no saben fer-los anar) i a les places públiques la gent es parla mitjançant les xarxes socials ( Twiter, facebook, messenger, etc, etc).
Jo mateix, que soc jubilat, m’atreveixo amb aquesta finestra oberta al mon.
Doncs bé: La justícia encara no té els jutjats inter connectats, els ordinadors que hi ha son poca cosa mes que aparells per tractament de texts, les comunicacions de diligencies es fan mitjançant funcionaris o policies, que agafen busos o taxis, segons els diners que té cada jutge dipositats.
Es a dir: Tenim una justícia del segle XIX. I jo, ingenu com pocs em pregunto: ¿Això a qui convé?
a- Als politics, així poden culimerdejar amb la justícia, amb les associacions de jutges, de fiscals, de secretaris de jutjat, defensant cadascun la seva parcel·la, talment com agremiats de l’edat mitjana
b- Als advocats. Aquets els primers. Conteu lo que representa la dilació dels processos, les diligencies interminables, els procediments obsolets. Tot si val per poder inflar les minutes. ¿ Hi renunciaran? Es com demanar-los que es facin harakiri.
c- Al estament judicial al complert. Transformant un dels pilars d la societat democràtica en un corral on de llibertat res de res, on sols es pensa en quinquennis, pagues, hores de feina, etc… Com si de uns assalariats de la recollida de escombraries es tractés.
d- Altre cop als politics i als partits, perquè no posant els diners als pressupostos corresponents els poden dedicar a la quantitat brutal de bajanades a que ens tenen acostumats ( subvencions a tort i a dret sense aturador ni control)
e- Als lladres i estafadors, es clar, però als de guant blanc, els que dominen el poder, els que aconsegueixen que els pocs processos que els afecten durin 10 o 15 anys, que les estafes que practiquen es quedin sense càstig per escarni de tothom.
f- Als de la Rosa, als Albertos de les gavardines, als Millet, als Estivill, Piqué Vidal,Camps, Costa, González, Del Burgo, Botin, Ferreres i tants i tants que acabaria la llista Telefónica
g- També, es clar als lladregots , pispes i carteristes.
I creguin me’n he deixat un fotimer. Ara diguin : De tot plegat qui fa mes força?
Poden estar absolutament segurs que a qui menys convé una justícia independent i justa, es precisament a qui en gaudeix de l’estat de coses actual.
No es fixin en aquells casos d’un jutge que sentencia que una dona violada ho ha estat per dur minifaldilla. S’equivoquen. Tot i ser escandalós es el xocolata del lloro.
Lo verdaderament important es que un senyor ( es un dir) que s’ha endut 20 milions d’euros, que se’n ha quedat una bona part i l’altra la repartit entre partits politics i amistats diverses, continuï passejant-se per el carrer com si res.Com el Bigotes, com tants d’altres.
Comprovin si a La Vanguardia les noticies del cas Millet han anat a parar a les pàgines d’economia ( cap al final)
Es preguntin com es que a L’Avui han desaparegut les informacions sobre el cas Millet i la seva evolució i ens comencen a explicar lo bo i millor de la fundació Trias Fargas. (Com si no ho sabéssim.)
Preguntin, preguntin….
Saben lo que es el G-16 a Catalunya? Preguntin, preguntin…
Comentaris recents