Eleccions a la vista

Acudit de Jap al Punt

Les eleccions s‘acosten a marxes forçades. Els partits i els candidats procuren sortir als medis com sigui, encara que sigui per dir bajanades o obvietats.

Reagrupament d’en Carretero ha fet la seva assemblea que ens ha deixat un projecte de Constitució Catalana i diverses qüestions d’ordre organitzatiu de reagrupament.

Aquesta proposta de constitució s’acosta més a un text constitucional anglosaxó que  a les altres constitucions europees.

Avantatges?. Pocs articles, poca concreció i grans principis que després condicionen el desenvolupament posterior.

Inconvenients? Depèn encara més de d’interpretació d’un tribunal que fes la feina de garantia constitucional.

No està malament. Jo Ja ho firmaria.

I fa il·lusió, que consti. L’únic que no m’agrada es aquesta barreja de política i futbol. La presencia d’en Laporta  segur que aporta vots però també n’allunya.

De moment no hi ha llistes per les eleccions, fins el juny,ja veurem com va.

La única cosa que confesso amb fa por de reagrupament es la deriva populista que pot assolir. Agafar el vot de la gent que volem d’independència de Catalunya amb una proposta transversal em fa por.

I em diran: Si tens por comprat un gos!. Si, es clar que si potser ho faig, ara bé perquè no em convencen que una proposta transversal, una mena de tots per la pàtria, es el millor camí?

Ja sé que no cal esperar cap proposta independentista de CIU, aquest es varen quedar en la etapa de Lliga i amb Cambó, que no ho oblidem va finançar el cop d’estat d’en Franco. Tampoc d’Esquerra, àvida de tocar poder després de molts anys de travessa del desert ( On tornarà d’ací uns mesos). De ICVEA ( L’abecedari) amb el noi de la bicicleta buscant el vot castellà al cinturo roig de BCN tampoc es poden esperar grans coses. I dels partits espanyols no cal ni parlar-ne. Per tant els que volem d’independència i soms d’esquerra no acabem ( no acabo) de trobar el desllorigador.

¿ Quedar-se a casa? Ni parlar-ne!, per més desencís que pugui tenir respecte a la classe política no vull ni pensar que per culpa de l’abstenció els del PP o els de la Rosita Diez arrepleguin un bon grapat d’escons.

En Carretero, amb un tuf autoritari que fa ruflar el nas, ens diu que s’ha tret la merda de sobre( literalment referint-se als qui li duien la contraria) i en Laporta que ja ens ha deixat uns quants exemples d’exabruptes  no son les millors figures per un cartell. Però que hi farem.

Son pitjors que els que avui seuen al Parlament que duen 30 anys fotent-se cops de colze per menjar engrunes?

En Mas? Que es va vendre per un plat de llenties plenes de cucs i escarabats? En Montilla, PSOE, al cap de vall ?

En Puigcercós, que du mitja vida de dirigent de un partit resclosit i tancat en si mateix ( Molt millor en Ridau), amb un messies amagat al armari ( en Carot)

Pobrets de nosaltres! En quines mans em caigut.

Messies Laporta

!Ha arribat el messies! Ara no es pensin que es tracta d’un post que vaig deixar-me arraconat per Nadal i l’he rescatat avui. Res de res. Van errats. Els anuncio l’arribada del messies a la política catalana. Bé no es que anuncií jo, es que ho diu ell. En Jan Laporta, escric Jan per , no sé, expressar-ho  de manera mes…. populista. Això, mes populista.

Ja tenim aquí un altre Eva Perón, un altre Berlusconi, un altre exemple de com es pot aprofitar el mon de l’espectacle, del circ, per fer un salt a la política. I, es clar, els polítics en actiu o tenen oclusió intestinal de l’ensurt, o se’ls ha posat malament els dinars de les festes i ara van amb la merda caient camal avall dels pantalons. Cagarrines, una passa de cagarrines ha comportat  l’anunci de l’arribada del nou messies.

Ja va dir-ho fa temps i ho repeteix cada cop que en té ocasió, es a dir: cada dia, Jo vull ser líder, no màrtir. Una frase que passarà als anals del pensament polític català contemporani.

¿ Com es fa per entrar a la política de líder?

En primer lloc cal tenir presencia, vestir d’Armani o d’Hugo Boss. Un no pot pretendre ser líder comprant la roba al mercadillo de Canovelles.

Tenir una certa fama de playboy perquè si ha de capgirar el vot del poble caldrà tenir en compte les senyores, sortint als programes, o la les revistes de la perruqueria ja es té molt de guanyat.

Un punt de bacó cal també, que es noti que es du faixa per amagar els saxons, com en Berlusconi. I si no mirin com s’ha posat en Jan  els últims anys. Grassonet, amb panxeta, amb aquell caminar xulesc, un tant de xulo-puta. Vostès ja m’entenen…

Un verb fàcil. Saber parlar es imprescindible, amanit amb abundants frases fetes, de tal forma que el concepte arribi de forma pastada al receptor. !No fos cas que la gent que l’escolta i aplaudeix es parés a pensar un moment! ! Vaja desastre!

El concepte ha de tenir molt de tòpic, naturalment va adreçat també a la munió de aficionats al esport-espectacle que s’empassen tones d’arbres de Escandinàvia en forma de paper imprès i capçalera de diari esportiu. Tres o sis, millor, tòpics per paràgraf. Expressions que se senten dir cada dia mentre dura la temporada.

La cirereta? Entrevistes a dojo, utilitzant tots els recursos perquè el temps que queda fins les eleccions es curt i amb tant núvol de fum no es podria aguantar una campanya gaire llarga.

No es pot ser un corredor de fons, una formigueta que va fent dia a dia, convencent, parlant, entrant a debatre amb la població. No interessa.

Calen doncs entrevistes a tota plana, aparèixer a la televisió generalista, res de TV3, si pot ser als programes com La Noria o Corazón  Corazón, o similars.

Ah!. Van llegir l’entrevista que li fa en Sostres a El Mundo?. Si els interessa la política catalana i es volen fer un tip de riure la llegeixin. I a partir d’aquí arribem a un altre punt: De on sortiran les misses per aquest nou lideratge?

Si fem un repàs de les activitats d’en Jan jo veurem: prenafetes, alavedres, Liberals de upa , sales i martins diversos, empreses, recol·lectores d’ajudes públiques, assídues a les menjadores del poder, etc.

! Quina coherència la del estimat Salvador Sostres: Del  independentisme furibund a  El Mundo d’en Pedro J.!

Això son patriotes. Tot per la causa.

Laporta

Tota la feina per terra

Al Sr. Laporta l’han enxampat  en la seva salsa. El pobre estava celebrant tot cofoi ( i, potser, amb un punt de blau) la victòria de l’equip que presideix sobre el seu mes gran rival quant uns fotògrafs desaprensius ( segons ell) van i li fan fotografies que mostren el contingut etílic de la seva figura ( ¿ Sols hi ha alcohol al vestit?).

Surt a tots els diaris amb un puro a mig fumar, una ampolla de Champagne ( !francès eh! ) a la ma i tot empastifat per  el contingut de les ampolles espirituoses ( ¿ Pluja daurada?).

No se li acut res més a dir que si la premsa canallesca, que si la caverna, que si espanyolistes, que si el persegueixen per lo que diu i lo que pensa, que si ell es independentista i Madrid no li perdona, bla, bla bla…

El cas es que acaba de malmetre les seves escasses possibilitats polítiques. Totes aquelles bajanades de que sols aniria a la política com a líder  se’n van, irremissiblement a la cloaca.

Jo no esperava menys d’aquest home. Un paio amb una estrella al cul que ha tingut la xamba de trobar-se amb un gran entrenador que amb aquest equip ,o amb qualsevol altre, fa fer un joc que agrada al aficionat al futbol.

Al marge d’això la seva figura es impresentable, amb episodis obscurs,  amb tàctiques electorals dignes de mafiosos, amb relacions estranyes, i, per acabar-ho d’adobar  carrega a la motxilla de la seva vida amb imatges que se les trobarà tota la vida.

Deia avui, per la TV3, un contrincant, que de president del Barça se n’és tot el dia. Que si te ganes d’excessos etílics millor que ho faci a l’ intimitat de casa seva perquè tampoc ho pot fer, com a president, davant dels seus empleats. ¿ Quin respecte li tindran?

¿S’imaginen aquest home a la política?. ¿ Se’l imaginen de alcalde, de diputat o de president? Ja es poden  riure d’en Berlusconi, la seva casa de la platja i les seves velinas.

Confio en el sentit comú i el seny dels catalans. I si creu que la rauxa que domina l’aficionat al futbol  li servirà per fer carrera crec que va molt equivocat.

Queda escrit