( vinyeta de el roto)
Foment i Pimec no s’ajunten
Em diran malpensat, potser si, però crec que estem davant de la primera derivada del cas Millet en l’àmbit de la alta política de Catalunya.
No es un assumpte menor que la projectada fusió de les dos patronals catalanes hagi acabat com el rosari de l’aurora.
Aprofitant la visita d’en Josep González ( President de Pimec) a Algèria ,que acompanya en Montilla ( s’apunta a totes mentre hi hagi caliu de poder i negoci), els de Fomento del Trabajo Nacional ( ara en diuen Foment ) han dit prou. Ja no hi ha fusió de patronals, cal dedicar-se a altres menesters que no expliquen amb prou deteniment a la nota feta pública.
Els de Pimec s’han quedat amb la boca oberta i el cul a l’aire després de dies en que volien que es firmés la fusió encara que fos entrant-la amb calçador.
El president de Pimec, esquitxat per el cas Mutua, destituït de president de l’entitat per la DGS, refugiat a altres societats que pertanyen a la Mutua es un home cremat per a Foment.
Si ja dins aquesta patronal hi havia un munt de federacions territorials que no volien ni sentir-ne a parlar de fusió, ara se senten carregats de raó: “ ¿Com hem de tenir de president de la petita i mitjana empresa un company de cadira d’en Millet, que ha deixat , des del seu lloc de conseller de la Mútua, que el seu gran amic Conejos la fotés a la merda amb inversions estrafolàries a Bulgària i a Calabria ( paradís de la màfia).?¿ Com pot ser que un home que ha col·laborat ( des de 2003 assegut a la poltrona del consell d’administració de la Mútua) en l’endeutament irracional de l’entitat que ha perjudicat, o a punt de perjudicar greument als mutualistes , persones que en molts casos son botiguers, empresaris autònoms, representants de comerç, etc, en definitiva , s’assegui ara a la poltrona de gran factòtum de la petita i la mitjana empresa que integra federacions de comerciants, de gremis, etc.?
I, es clar, algú, amb seny, ha dit: Senyors de Foment: Amb mi no hi contin.
Ara sentirem els de Pimec queixar-se amargament, sentint-se com la núvia abandonada a peu d’altar per un nuvi desconsiderat. Que s’ho vagin pensant. Potser els responsables de Foment han entès el perquè els seus associats no volien sentir-ne a parlar de quelcom que sols afavoria a alguna persona de la seva cúpula directiva.
! Encara queden empresaris que pensen!
Una altra teoria, classista i maliciosa, corre per l’aire: Els patricis de Foment no podien suportar l’idea que un home fet a si mateix ( en González) els fotés la poltrona.
Potser si.
Comentaris recents