Sense títol

 

No m’he decidit a l’hora de posar el títol d’aquest post, o sigui que en diré: Sense Títol
Tenia diverses alternatives: lladres, pirates, pocavergonyes, brivalls, etc, i és que el tema fa rumiar de valent. Llegint el diari la setmana passada, i llegint-lo amb diagonal em va sobtar el següent:
L’ajuntament de Girona, regidoria d’esport i cultura, retalla a la meitat les subvencions per colònies d’estiu, incrementa l’aportació dels pares i contracta un càrrec de confiança amb un sou de 50 i pico mil€. Bonic!!
Resulta que la regidora d’esports i cultura, és la presidenta de la secció local d’un dels partits que governa el municipi, resulta que el beneficiat pel sou de confiança es membre de l’executiva del dit partit, resulta que aquest senyor gaudeix d’un altre sou, similar en quantia, a la universitat de Girona administrant i gestionant ves a saber què (diu que els màsters), resulta que la dita regidora és també catedràtica de la dita universitat, resulta que la senyora regidora (en minúscula perquè no es mereix altra cosa) ja ha contractat altres càrrecs de confiança per fer no se sap ben bé què, resulta que la dita senyora ocupa també un càrrec rellevant a l’administració de la Generalitat.
Jo pregunto: Es poden cobrar dos sous de l’administració? Ho sap la fiscalia anti- corrupció?. Pensa fer-hi alguna cosa?.
No pateixin. Segur que tot s’ha fet dintre la més estricta legalitat. Però l’ètica que cal exigir a un polític ha quedat un cop més esquitxada de porqueria amb l’actuació d’aquesta gent que es fica a la política per omplir-se les butxaques. Si a la senyora regidora li fa falta un coordinador segur que podria trobar mil i un jove, de qualsevol sexe, en atur, al seu municipi, degudament preparat per dur a terme amb èxit la dita coordinació. No ho fa perquè el partit que pertany es només una menjadora. Com deia l’Honorable Pujol: Tites, tites, tites…..

Alakrana 2

Alakrana

L’objectiu dels pirates de despertar els media sobre el segrest del vaixell Alakrana ha funcionat. Un seguit de dones, mares, germanes i familiars dels tripulants segrestats després de 36 dies han sortit als mitjans posant a caldo al govern.

Les nostres autoritats, en un exemple de com funciona el país han donat tot un concert.

No de música sifònica, no de un concert del barroc, ni de Beethoven, ni de Mozart, no, ni tant sols de música dodecafònica.

El concert ha sigut l’equivalent al d’un galliner esvalotat per una guilla. Totes les gallines arraconades, cridant cada una al seu aire i ofegant-se per la pressió que fan les unes sobre les altres. Com si fos la marabunda del primer dia de rebaixes a la l’entrada del Corte Inglés de Madrid. Recorden les imatges?. Aquelles on surt aquella Sra., la mateixa cada any, que trapitja els segurates sense consideració per arribar la primera als sostens talla 1000 de la planta 14.

Doncs   l’Estat igual: Des de aquella cançoneta de con los terroristas no se negocia, o aquella altra de:  llegó el momento de la fuerza, aún y que haya bajas. I la vicepresidenta, disfressada per no se quin modisto aquest cop.

Per cert: ¿ Segueixen vostès el vestuari de la Vicepresidenta De La Vega?¿ El deixarà quan es mori al museu de d’indumentària?¿ Ha vist l’estimat lector que al joc si ha apuntat la portaveu del PP, l’han vista disfressada de Mondrian amb unes sabates impossibles que si cau es trenca la crisma?

Deixant de banda el vestuari la vice ara diu que no hi res que no permeti tornar als pirates a Somàlia. ! Coi, Sra.! ¿ I perquè els van dur?¿ Perquè no li diuen a la Chacón i al Garzón que no facin de Sandokan?

I aquell Almirall, no recordo com es diu, que es el propietari de la frase: aunque hayan bajas.

Bajas?¿ Dels militars o dels tripulants?¿ Danys col·laterals en diuen?

Lo que ens toca aguantar!!

La meva solidaritat amb les famílies.

A que se’n van els dos nois a Kenia o Tanzània?