L’alcalde i els proxenetes

Els medis ens informen que l’alcalde d’una població de L’Empordà llogava 5 pisos (5!!) a proxenetes que explotaven el negoci il·legal de prostitució amb no se pas quantes noies retingudes. Per el que llegim ho sabia tot el barri que a aquells pisos si allotjaven els malfactors i les seves víctimes. Sembla que ho sabia tothom menys l’alcalde, que n’és l’amo dels pisos i a més a més té un negoci que explota ell directament davant l’edifici esmentat.
L’alcalde ens diu que ell no sabia res de res i que sols s’ha limitat a llogar els habitatges. Un altre ceguesa sobrevinguda.
Aquest home, munyidor de les candidatures del seu partit a la comarca, pes pesant dins la política comarcal i diputat a la Diputació de Girona al·lega ignorància quant és el perfecte exemple de fins on ha arribat la corrupció moral dels qui diuen ser els nostres representants. I ho dic amb totes les paraules: Corrupció. Roberto Saviano ja ens avisava fa temps que les màfies estaven instal·lades al nostre país per la facilitat que trobaven a la classe política. Ens advertia que quan ens en donéssim compte ja tindríem tota la societat corrompuda i amb difícil remei. Quanta raó té!.
Aquest alcalde que se’ns presenta com a republicà, catalanista i d’esquerra és no sols un personatge amoral, sinó que també taca tot el que toca i representa. Amb quina cara s’ha de presentar als seus veïns?, amb quina solidesa moral pot afrontar els problemes socials del municipi d’on és l’alcalde? Amb quina autoritat ètica pot seguir sent alcalde de les honrades persones del seu municipi?.
Aquest sr. representa el tot s’hi val, amb l’excusa que ell sols lloga els habitatges es posa una vena als ulls i fa veure que és cec. Pocavergonya!
Jo, des d’aquestes pàgines exigeixo que plegui, que és dediqui als seus negocis però que no embruti la política, que no llenci porqueria sobre l’historia del partit que diu representar. Que deixi les poltrones i, amb la seva vida privada es dediqui a fer el que li sembli, com si vol fer de scarface local. La sort és que ja no enganyarà a cap més incaut i quant passi pel carrer sentirà sobre les seves esquenes, ja per sempre, les mirades acusadores i els murmuris. Esperem que a més de la meva humil opinió sigui un clam la demanda que plegui i ens lliuri de suportar-lo.
I si no plega, també em comprometo a anar tocant-li el voraviu des d’aquí perquè només amb la crítica a aquesta legió de polítics sense escrúpols ens lliurarem de la màfia i la corrupció.

Sense títol

 

No m’he decidit a l’hora de posar el títol d’aquest post, o sigui que en diré: Sense Títol
Tenia diverses alternatives: lladres, pirates, pocavergonyes, brivalls, etc, i és que el tema fa rumiar de valent. Llegint el diari la setmana passada, i llegint-lo amb diagonal em va sobtar el següent:
L’ajuntament de Girona, regidoria d’esport i cultura, retalla a la meitat les subvencions per colònies d’estiu, incrementa l’aportació dels pares i contracta un càrrec de confiança amb un sou de 50 i pico mil€. Bonic!!
Resulta que la regidora d’esports i cultura, és la presidenta de la secció local d’un dels partits que governa el municipi, resulta que el beneficiat pel sou de confiança es membre de l’executiva del dit partit, resulta que aquest senyor gaudeix d’un altre sou, similar en quantia, a la universitat de Girona administrant i gestionant ves a saber què (diu que els màsters), resulta que la dita regidora és també catedràtica de la dita universitat, resulta que la senyora regidora (en minúscula perquè no es mereix altra cosa) ja ha contractat altres càrrecs de confiança per fer no se sap ben bé què, resulta que la dita senyora ocupa també un càrrec rellevant a l’administració de la Generalitat.
Jo pregunto: Es poden cobrar dos sous de l’administració? Ho sap la fiscalia anti- corrupció?. Pensa fer-hi alguna cosa?.
No pateixin. Segur que tot s’ha fet dintre la més estricta legalitat. Però l’ètica que cal exigir a un polític ha quedat un cop més esquitxada de porqueria amb l’actuació d’aquesta gent que es fica a la política per omplir-se les butxaques. Si a la senyora regidora li fa falta un coordinador segur que podria trobar mil i un jove, de qualsevol sexe, en atur, al seu municipi, degudament preparat per dur a terme amb èxit la dita coordinació. No ho fa perquè el partit que pertany es només una menjadora. Com deia l’Honorable Pujol: Tites, tites, tites…..

+ Corrupció

Cap a les tres de la tarda una nota d’Europapres anunciava la detenció d’una quinzena de persones relacionades amb fraus a les ajudes de l’UE. La nota diu que entre els detinguts sembla que hi ha un nebot d’en Prenafeta (el comissionista aconseguidor del cas Pretòria i ex conseller de Presidència de’n Pujol a la Generalitat.
Les detencions les ha fet la Guàrdia Civil, o sigui que tot plegat deu venir d’anticorrupció o de l’Audiència Nacional. A les 20 hores no se’n sap res més, sols que l’operació continua.
Com és allò del gos amb sarna…..? Doncs ja hi soms. Els propers al Sr. Prenafeta diran que si cacera de bruixes, que si van per ell, que si tiren contra el pobre home però que l’objectiu es Convergència perquè va molt per davant a les enquestes d’intenció de vot, etc. etc, Ja coneixen el discurs i jo no els hi repetiré.
Al marge que l’agencia de noticies hi posi un nom a la noticia, que no sabem encara si és implicat o no, que té dret que el seu nom no surti, com tampoc surten els de les altres catorze persones, al marge de la manipulació política que ja es veu en la forma de donar la noticia, al marge que, a lo millor, no hi ha res de res, al marge doncs de la nota d’Europapres  tenim noticia que s’ha destapat un altre cas de corrupció, i van….., i ja veuran que hi ha gent complicada, implicada, que és com aquells gossos que prosperen sota la taula del festí del poder. Ja hi tornem a ser. L’absoluta manca d’ètica en el maneig dels fons públics, la doble moral de qui, manipulant el poder, s’enriqueix de forma escandalosa, la mesquinesa de qui es creu que pot fotre la ma a la caixa pública amb absoluta impunitat. I mentre, aquesta merda de polítics que ens toca patir carrega els neulers sobre les espatlles dels més desvalguts, mentre, permeten el robatori organitzat dels cabdals públics.
Si fóssim a la Xina els tallarien el coll, i quan veiem les execucions sumaries que fan allà ens horroritzem i pensem: que salvatges!. I si els concedissin la nacionalitat xinesa?

Poder

Això passa quan es té poder, quant es viu a palau, i no se’n sap res dels servents. El noble senyor no es barreja amb les plebs i delega la seva autoritat en persones que, sovint, ni siquiera coneix. Tampoc si esforça perquè la seva autoritat ve per diferents ordres. En primer lloc es d’origen diví. Es déu en forma d’urna de metacrilat transparent qui li dóna l’autoritat. En segon lloc es d’origen hereditari. Les famílies es perpetuen en el poder per in saecula saeculorum. El noble senyor rep la vara del seu predecessor sense que les plebs hi puguin dir absolutament res. La cort que l’envolta també l’ha triada ell i sols es deixa al poble la possibilitat de dir si tindrà un o 15 acompanyants en l’exercici del poder. Però l’ordre, la prelació, la posa ell.

I, es clar, amb tanta historia darrera, no se n’adona, i si ho fa no li dóna cap importància, que alguns d’aquells a qui ha traslladat part del poder s’enriqueixen de forma escandalosa.

¿Que és una faula això?. Un conte de fades?, no senyors es l’historia de governs, de municipis, de generalitats, de poder polític en definitiva. Ja només ens faltava sentir que la guàrdia urbana de Barcelona rebia sucosos regals per no fer la seva feina amb un comportament clarament mafiós. També podem pensar que tota la informació surt de la cova de lladres del Palau, d’en Pillet i companyia, i que per tant no es gaire de fiar. Ja ho veurem. No crec que l’oposició de l’ajuntament deixi passar aquest tema sense fotre-li queixalada.

Encara que ja saben que tots han de callar i potser no passarà res de res. No hi havia un altre de l’ajuntament que cobrava per donar permisos d’apertura?. Un del PP crec.

Escoltin: Un fàstic tot plegat. Si els empleats veuen que l’amo roba, veuen que dilapida els diners del contribuent, perquè no ho han de fer-ho ells. I en una societat laxa, on els valors no s’estilen, on l’ètica no existeix, tot si val.

I exemples no ens en falten. Ja els deia ahir que se’n podien riure dels vestits de’n Camps i dels rellotges d’en Costa, o de les bosses de la Barberá. La merda ha arribat a l’oasi català. I hi ha arribat per quedar-si.

Si és veritat això de la guàrdia urbana ja cal que és posin a tremolar. És pura màfia. I tenim un país aprop per veure el pa que si dona.

Jo de vostès els escopiria: A govern i a oposició. Cap a casa. Tots. I gent nova. I una llei que limiti la possibilitat de viure més de 8 anys dels pressupostos públics. Al cap de 8 anys cap a casa. Per no tornar-hi. Prou de polítics professionals.

Descerebrats

Hi ha una teoria que em ronda per el cap des de fa molts dies. Malauradament no tinc temps per comprovar-ho però invito a algun desvagat que no tingui gaire feina que ho comprovi. La teoria es la següent:

Quasi la totalitat dels politics que viuen de la política ( diputats, parlamentaris, regidors, alcaldes, directius de fundacions lligades a partits, directius de societats públiques, directius de societats lligades amb contractes públics,  i tots aquells funcionaris de qualsevol mena que cobren dels pressupostos públics i que es dediquen a la política) no han treballat mai a l’empresa privada , no ha tingut un sou que depengui de la seva productivitat, el seu benestar no depèn de que no facin el carallot ni el manta, etc, etc.

I com segur que es així aquesta gentada no pot, repeteixo, no pot ser capaç de trobar el desllorigador a la crisi que patim.

¿ Que ha de saber ,aquell que cada mes sap que li cauen les garrofes, de l’atur, de la precarietat, dels contractes de merda, de la temporalitat, de la falta de crèdit, etc, etc.?

¿ Ho viuen de les histories que els hi expliquen?

¿ Saben lo que significa la crisi?¿ ho entenen?

I com que aquestes preguntes, elementals no les poden respondre si no es amb teories, es dediquen a això: A elucubrar peregrines solucions que ens emmerden el país.

A més a més, gran part de aquesta munió de gent que no ha sentit mai a parlar de lo que significa productivitat, condiciona tant com pot tota mena d’iniciatives que duguin a la modernització, i per tant  a la millora de la productivitat nacional. ( A la fi la mare dels ous). Posaré exemples:

No a la energia eòlica perquè fa malbé el paisatge

No a la energia nuclear per que es un perill ( tenim 59 centrals al país veí, deu nos guardi de que hi hagi un accident)

No a cementiris nuclears encara que paguem 50.000 Euros al dia per guardar els residus que ja tenim.

No a autopistes, desdoblament de carreteres, asfaltat de camins, etc. i si es fan que sigui amb túnels que es més car però mes bonic

No a que els mestres treballin mes dies a l’any

No a que els catedràtics tinguin l’obligació de saber el català

No a que els jutges sàpiguen el català i per tant hagin de traduir tots els oficis.

No a la modificació de la funció pública si significa variació de privilegis.

No al pati de casa meva

No al pati del veí de casa meva

No al pati del veí del veí de casa meva

Etc……..

I de la crisi? A! Això es culpa dels economistes, dels bancs, dels empresaris, dels treballadors, de les dones de fer feina, dels bombers, dels municipals, dels nens, del Madrid o del Barça etc.etc.

I els politics? Fem tot lo que podem, per això ens apugem el sou, per això posem els nostres afiliats en càrrecs públics que també s’apugen el sou, per això creem mes empleats públics per poder col·locar a mes afiliats en atur, etc, etc,

Un femer, cregui’m: Un femer.

I després ens omplim la boca amb el Berlusconi!

Si aquí es pitjor!!