Sentència del TC

Si demà vostè es dirigeix a un ciutadà d’aquest país amb català, aquest li pot dir que li parli amb la llengua de l’imperi, es a dir amb castellà, que no entén el català i que vostè té l’obligació de conèixer la seva llengua Aquesta hipotètica situació ens la trobarem cada dia, amb els funcionaris de l’estat central, amb els jutges, amb els cossos i forces de seguretat, amb l’exercit, i fins i tot amb mestres i catedràtics. Abans de l’estatut ja era així, hi la llei catalana hi posava ordre al dir que era obligació conèixer les dos.
Tota l’historia del finançament i del seu presumpte blindatge se’n va en orris, la bilateralitat de la negociació amb l’estat també, les inversions d’acord amb el PIB ja ens les podem pintar a l’oli etc, etc, etc.
Si ja coneixen la meva opinió que aquest estatut se’l podien fotre al cul, ara, tal com queda, el poden fer servir de paper de wàter. Proposo que s’imprimeixin les lleis que s’emparen els del TC en rotlles de paper de cel·lulosa de tres capes extra fi, perquè així les puguin llegir tothom mentre fan les seves feines i no tindran la temptació de tornar a votar estatuts semblants.
No hi ha pla B. La cacatua amb anorèxia de la vicepresidenta ens diu, cofoia, que en Montilla acata la sentencia. En Montilla potser si, jo no. I, que puc fer jo sol?.
Per exemple fer vaga de castellà. L’he oblidat, encara que el TC diu que tinc l’obligació de conèixer’l doncs mirin: l’he oblidat, amnèsia, total. Sé el català, l’anglès, el francès, xampurrejo l’italià, però el castellà, la llengua de l’imperi, no, amnèsia. Puc anar a la SS a veure com ho poden arreglar. (Vull dir la seguretat social).
Una altra mesura, aquesta ha de ser colectiva és no pagar els impostos: Tancament de caixes. Pagaria els corresponents a la part catalana de tributs cedits, però ni un duro a la hisenda pública. Aquí cal que ens posem tots d’acord. O una bona majoria. Veurem com se’n surten del fons de compensació i de l’atracament diari que practica l’estat amb nosaltres.
Desobediència civil pacífica: No acatar cap de les regulacions i lleis que dicti l’estat central mentre no es recondueixi la situació. excepció les que regulen la convivència.
Animo als lectors a proposar més mesures democràtiques i pacífiques. A veure que se’ns acudeix entre tots.
Mentre treballar decididament per la consecució de la independència quant abans millor.

To Be or not To Be

To Be or not to Be. Aquest seria el dilema del PSC (ni hi ha de socialistes al PSC?), més encara de’n Montilla; de la Chacón no que aquesta es not to be. Segur. Sols li falta posar-se la peineta i entrar sota pal·lio al monestir del valle de los caidos, com la difunta muller de’n Quico: La collares li deien. Tornant al Montilla, jo sempre he pensat que era un home coherent, molt hàbil al fer slalom entre els del PSOE, els I C V E U A (uf!), els d’ERC, i sempre, o casi, caient dempeus. Li he vist actuacions molt enraonades i meditades i ara, de cop i volta, quant es troba davant el miura del TC, s’arronsa, s’empetiteix i ens deixa veure la poteta, i era peluda. ¿De llop?. En tot cas peluda, amagant-se darrera una proposta que sap que no els hi acceptarà cap entitat ni cap polític a la cantonada de la macromanifestació.

Veig al PSC darrere una quatri-barrada, tots agafats, no fos cas que els caigui, amb els dits socarrimats de la cremada que es fotran. Si finalment el PSC encapçala una altra manifestació fora del lema oficial jo no els vull a la segona fila. Hi si si posen ous podrits! Que de pocavergonyes ja en tenim prou, i d’utilitzar de forma barroera els nostres símbols nacionals res de res.

Si, finalment, algú posa seny i es deixen de galimaties i pantomimes i s’adhereixen a la manifestació sense voler cap protagonisme ni cap diferenciació, ens caldrà aplaudir al Sr. Montilla, o qui si posi, això si, a títol personal, perquè a dreta llei hauria de ser a primera fila. Confio que farà honor al càrrec que ocupa i com a President de la Generalitat el veurem el primer, davant de tots, afirmant que som una nació i que tenim el dret a decidir el nostre futur.

TC i futur

Al final, el TC, ha parlat, bé, encara no del tot, potser té sanglot, o arcades, ves a saber. Ha parlat com l’ase d’en Buridan, aquell animal que, indecís entre un pilot d’herba o una gibrella d’aigua es mort de sed i fam per no saber decidir.
Aquí qui ha mort és la il·lusió de l’espanya federal, de l’espanya plurinacional, dels encanteris de la constitució del 78, qui és mort és la rondalla que era possible l’encaix de Catalunya a espanya.
Mare de deu!!. Encantats de palau!!. Ingenus!!.
Ho repetiré: Per Espanya nosaltres soms una colònia, purament i simplement una colònia.
El TC fot enlaire l’anivellament del finançament, un sistema judicial propi, la preeminència del català, els símbols nacionals, etc, etc.
I jo estic content, emprenyat molt i molt, però content que per fi ja no es pugui parlar de pacte constitucional ni de res que se li assembli.
No ni hi ha agut mai cap de pacte!!
Nomes la retòrica de la gent que dient-se catalanista el únic que volien era el poder per poder fer i desfer (Aquí podeu posar-hi les inicials dels partits que governen i han governat).
Pacte? Quin? On és escrit?. Les successives traïcions a la causa nacional de Catalunya perpetrades per CIU i PSC haurien de ser objecte d’un tractat d’hipocresia política, d’una tesi sobre l’engany més clamorós fet mai a un poble. Colla de botiflers!!
Ara hem d’escoltar collonades que el que importa és aconseguir el concert econòmic. No en volia sentir d’altre!. Però que en Mas i en Duran es creuen el que diuen?. Ells, que saben perfectament el pa que és dona a Madrid ara ens volen engalipar amb tonteries?. I amb sap greu perquè, aprofitant les ganes de la gent de fini quitar un conflicte que es preveu dolorós, fan propostes que ni ells se les creuen. Si PSOE-PP, nou Movimiento Nacional, han fotut enlaire l’anivellament financer d’un estatut capat, van i ens volen fer creure en miracles i en la liquació de la sang de San Genaro. Mare de deu”!!. Ja hi tornen a ser!. A enganyar altre cop al poble. Per altra banda ja diuen que la unitat sols fins el dia 10, per poder capitalitzar la manifestació. Ous es mereixerien!. Podrits!.
I els del PSC?. Jo, al Montilla el crec quan diu que està emprenyat. Li han fotut el llit entre el PSOE i CIU. Com l’aigua del Canigó de neta i transparent!. Però el seu partit (succedani de partit fins no tenir grup al congrés)
No ha estat capaç de fer quadrar, en 4 anys, al PSOE. Si de veritat està emprenyat que cony foten la Chacón i el de treball a Madrid? de ministres?. Si ens vol fer creure que té força i raó que els faci plegar demà mateix. Si re més no que tornin el carnet del PSC. Quin pla B té el PSC? Parlar amb el ZP?. Continuar parlant amb un mentider compulsiu, amb un impresentable que ha dut el país a la ruïna per pur tacticisme electoral?. Per aquesta via no anirà enlloc. Ja l’aviso Sr. Montilla. Val més plegar i quedar com un Senyor que fotre el mec.
I C V E U A i tot l’abecedari diu que caldria fer un altre referèndum per veure si s’accepta la nova redacció. Foc d’encenalls. No ho creuen ni ells. De fet, el noi de la bicicleta, al que aspira és a fer-se fort al cinturó roig de Barcelona prenent-li vots al PSC-PSOE. I no té altra visió ni meta. Es posarà ara la vena catalanista, autonomista, independentista davant els ulls i continuarà refiant-se dels vots eco-pijos?. Jo crec que no, l’Herrera sap perfectament que la via eco dona el que dona, que el farratge per engreixar-se el tindrà a les barriades obreres on es disputarà el vot amb el PP. Per tant no cal esperar gaires escarafalls ni actuacions decidides al marge de la retòrica que ens té acostumats.
ERC? Cal fer un nou plantejament. Les polítiques d’aproximació a CIU, al marge de ser l’abraçada de l’os, no permetrien tenir una decidida i clara vocació per l’objectiu proclamat: la independència. En Ridau i en Puigcercós ja saben el que és cou al congrés i, per tant, saben el resultat: Res de res.
Continuar malgastant el temps amb CIU o el PSC, en àmbits no locals (i a aquests ho hauríem de veure cas per cas) farà que perdi vots desencantats cap a Reagrupament o altres aventures. I aquets, que també trauran vots a CIU, potser ni arribaran al parlament. Per tant el votant d’ERC o bé percep clarament la idea del treball cap a la independència, o es corre el risc que el vot es perdi en opcions sense representació o en abstenció.
Full de ruta? Ja fem tard perquè ens el expliquin!