Mesures d’en ZP

En ZP ha presentat les mesures per superar la crisi. Mesures que provocaran altres crisis, aquestes pitjors per la població. Pels jubilats, pels funcionaris, per la gent necessitada, en definitiva pels més dèbils. Pels que, presumiblement, no sortiran al carrer a cremar el primer edifici del govern que se’ls posi davant.
! Quina barra que té aquest home!. Pretendre que qui pagui el deute que ell ha dilapidat de la forma més irresponsable siguin els més desafavorits és la demostració que no val cap calé. és la constatació del que molts anàvem dient: Que és un irresponsable, un mentider, un polític incapaç de mantenir un pacte firmat, un autentic bandit.
Tota l’historia per, a córrer cuita i malament, intentar calmar allò que en diuen” els mercats”.
Hi havia altres propostes en lloc de fotre al pròxim més desvalgut?
Tots els partits, tots, li han dit que si, que hi havia altres vies, però que calia enfrontar-les. Jo puc suggerir-ne alguna:
Supressió de ministeris inútils: En Ridau, d’ERC ho xifra en 5.000 milions i Expansión en 2.800
Retirada de missions exteriors estúpides: 500 milions
Supressió d’assessors externs a ministeris, parlaments, ajuntaments, etc. 1.000 milions (Sóc conscient que em quedo curt)
Acció contra el frau fiscal: 11.500 milions (reducció del 50% del frau existent)
Supressió de l’ajut a les confessions religioses 5.000 milions (Soms un estat laic!)
Reducció d’un 15% de les despeses militars: 1.320 milions
Inversió en educació i I+D+I – 1.500 milions (en negatiu perquè és incrementar la despesa)
Supressió de les subvencions a patronals i sindicats: 1.500 milions

Total= 24.300 milions d’Euros d’estalvi.

A més:

Cursos de formació obligatoris per a perceptors de l’atur, amb durada diària del curs equivalent a les 8 hores que treballava quan tenia feina.
Percepció del subsidi d’atur proporcional a les cotitzacions.
Model únic de contracta laboral (tots contractes fixes) + contracte a temps parcial per determinades feines del sector serveis (per exemple: treballadors a supermercats)
Liquidació del sistema de negociació colectiva. Els convenis son per empresa, ni per sector, ni per comarca, ni nacionals d’activitat ni res de res.
Establiment del pressupost base 0 pels pressupostos de l’any 2011. Res d’incrementar pressupostos preexistents. Cada partida, cada departament ha de fer el seu pressupost precís. 8 Aquesta mesura faria possible una reducció de la despesa pública de més d’un 25%)

Podem dir que al pressupost nacional (i als de les comunitats, i als dels ajuntaments) hi ha diverses classes de partides:
1.- Les imprescindibles
2.- Les prescindibles
3.- Les supèrflues o inútils
Es pot començar per les inútils i continuar per les prescindibles.
Hi ha un problema per aquest plantejament: En tant que la major part del pressupost es despesa corrent, es a dir despeses de personal (un 80%) cal abordar, en primer lloc, la absoluta necessitat de tal o qual lloc de treball a l’administració pública. I cal, per suposat, no una congelació de plantilles, sinó una instrucció de disminució forçada de les mateixes en un x% anual. Hem sentit parlar d’aquells funcionaris que cobren el sou sense haver anat mai a treballar. Ja els asseguro que és veritat. Sobretot a Madrid (Tinc testimonis personals) Comencem per aquí. Sense parlar dels morts que encara cobren. Si la reducció es d’un 1% de les plantilles, s’esta reduint 1.000 milions d’Euros més
Les inútils: No vull fer demagògia amb la casa reial però vaja…! que es premin el cinturó i aquest any que és baixin el sou un 15%.: 150 milions d’Euros.
Vostès ja saben que a Andalusia es posen les pròtesis bucals de franc a càrrec de la Seguretat Social. Hi ha cua d’alemanys a venir-se a fer les pròtesis. Seguin amb Andalusia: Saben que aquests espavilats s’enduen el 22% de les prestacions socials de tot el país quan sols son el 17,7 de la població?. Greuge escandalós amb Catalunya que amb el 16% de la població sols reb el 6,95% de les prestacions estatals.

ZP

Quan el ZP va guanyar les eleccions, després de la massacra de Madrid, molt varem respirar de treure’ns de sobre aquella colla  de feixistes disfressats comanats per l’Ansar.

Quatre anys després, ja tots conscients de que era un mentider compulsiu, va tornar a guanyar. Lo pitjor es que ho va fer amagant l’ou de la crisi que ja embolcallava el país. La bombolla immobiliària havia fet Puff.. i el gas, pudent, s’anava escapant. El globus queia, queia a velocitat respectable i el govern d’aquest home insensat va continuar amb despeses inacceptables, despeses indiscriminades que palesaven  la falòrnia de una política social.

! Polítiques socials! La que ha dut a terme el govern ZP en les seves dos edicions ha dut al paro un 20% de la població activa del país.

Tampoc ha de ser fàcil sortir-ne, jo ho reconec, i mes quan gran part dels ingressos de l’estat provenen del totxo, sigui en forma de IVA, IRPF dels empleats a aquest sector, transmissions patrimonials, plusvàlues, etc.. ha desaparegut per anys. La caiguda d’ingressos de la Generalitat ha estat de mes del 25%!

!Quina incongruència! Quina política social es la que ha aconseguit que cap treballador es pugui fer amb una vivenda, que cap banc doni  crèdit als treballadors per adquirir una vivenda, que tot i que la tassa d’estalvi de les famílies espanyoles es del 19% de la renda disponible, els bancs no obrin l’aixeta.

Ho veuen que el bombeig de diners de l’estalvi va a parar a tapar els forats de la comptabilitat dels bancs. Perquè la morositat de les entitats financeres no es la de la gent que no pot pagar  un crèdit, que ni ha, la morositat ve de la impossibilitat de recuperar l’ingent quantitat de diners invertida en promocions que no es vendran en 10 anys, solars que no s’edificaran, promocions que no han passat de l’estructura, inversions en el capital d’empreses immobiliàries en fallida tècnica des de fa molts mesos.

I, ara, els bancs com immensos API, es dediquen a vendre pisos en subhasta pública i a fer assegurances de vida. Mentre, en ZP, es va fumant uns porros, a veure si se li acut alguna altre idea salvadora. Esquitxar de merda a l’oposició no ha fet mes que estimular la competència i ara ens surten casos com a bolets a la tardor.

I Esperin, que tot plegat ha acabat de començar.  Diuen que fumar maria millora la creativitat. Que els artistes la utilitzen per crear. Jo no ho crec, crec que fomenta el passotisme, el dolce far niente

I així estem