N’hi ha per rato

Ja fa dies que provo d’escriure un post i no me’n surto. No me’n surto perquè voldria parlar de la crisi, de la sortida, de futur, i cada dia, quan arriba el vespre i m’assento davant de l’ordinador, les noticies son encara més tèrboles i el que havia rumiat el mati, ja no serveix.

Avui el Congrés ha aprovat el maleit decret de la congelació de pensions, de la retallada de sous als funcionaris, i de la retallada de la despesa pública.

La principal conseqüència del decret será l’increment del deficit fiscal, l’augment del deute public i una situació d’estancament de l’economia per 15 o 20 anys. Créixer per sota del 3,5 o del 4% del PIB no disminueix el percentatge de persones aturades.

Aquesta desfeta arriba per la contracció de la demanda, pel no consum. Vivim, mal ens pesi, en una societat on tot es fonamenta en el consum. Si aquest falla tot se’n va en orris. Que perquè falla el consum intern? Perquè hi ha casi 5 milions d’aturats que no consumeixen, perquè hi ha un munt de pensionistes que amb la pensió congelada no consumeixen, perquè els funcionaris públics, amb disminució d’ingressos del 5% de mitjana es dedicaran a estalviar en lloc de consumir.

Sense consum no hi ha IVA, sense consum no hi ha feina, no hi ha sous, sense sous no hi ha IRPF, i sense IVA ni IRPF, l’estat fa fallida.

La Senyora Salgado va i diu que es hora que tiri del carro la iniciativa privada en lloc de l’estat. Senyora!, que les empreses prou feina tenen en no tancar, que no hi ha crèdit ni pel circulant, que el que es guanya serveix per reduir el deute, per tornar les pòlisses que els bancs reclamen.!

Avui he sentit que el BBVA no ha aconseguit col·locar una emissió de bons als EE.UU. Ara comencem a veure les conseqüències de la solidesa bancaria de la que es ventava en ZP.

I aquest, tossut, que no plega ni a fum de sabatots. Es clar que sempre tindrà el suport de CIU, de CC, dels navarresos, etc.

I que en treuen aquests? ¿Que hi guanyen? Algú m’ho pot explicar?.

Mesures d’en ZP

En ZP ha presentat les mesures per superar la crisi. Mesures que provocaran altres crisis, aquestes pitjors per la població. Pels jubilats, pels funcionaris, per la gent necessitada, en definitiva pels més dèbils. Pels que, presumiblement, no sortiran al carrer a cremar el primer edifici del govern que se’ls posi davant.
! Quina barra que té aquest home!. Pretendre que qui pagui el deute que ell ha dilapidat de la forma més irresponsable siguin els més desafavorits és la demostració que no val cap calé. és la constatació del que molts anàvem dient: Que és un irresponsable, un mentider, un polític incapaç de mantenir un pacte firmat, un autentic bandit.
Tota l’historia per, a córrer cuita i malament, intentar calmar allò que en diuen” els mercats”.
Hi havia altres propostes en lloc de fotre al pròxim més desvalgut?
Tots els partits, tots, li han dit que si, que hi havia altres vies, però que calia enfrontar-les. Jo puc suggerir-ne alguna:
Supressió de ministeris inútils: En Ridau, d’ERC ho xifra en 5.000 milions i Expansión en 2.800
Retirada de missions exteriors estúpides: 500 milions
Supressió d’assessors externs a ministeris, parlaments, ajuntaments, etc. 1.000 milions (Sóc conscient que em quedo curt)
Acció contra el frau fiscal: 11.500 milions (reducció del 50% del frau existent)
Supressió de l’ajut a les confessions religioses 5.000 milions (Soms un estat laic!)
Reducció d’un 15% de les despeses militars: 1.320 milions
Inversió en educació i I+D+I – 1.500 milions (en negatiu perquè és incrementar la despesa)
Supressió de les subvencions a patronals i sindicats: 1.500 milions

Total= 24.300 milions d’Euros d’estalvi.

A més:

Cursos de formació obligatoris per a perceptors de l’atur, amb durada diària del curs equivalent a les 8 hores que treballava quan tenia feina.
Percepció del subsidi d’atur proporcional a les cotitzacions.
Model únic de contracta laboral (tots contractes fixes) + contracte a temps parcial per determinades feines del sector serveis (per exemple: treballadors a supermercats)
Liquidació del sistema de negociació colectiva. Els convenis son per empresa, ni per sector, ni per comarca, ni nacionals d’activitat ni res de res.
Establiment del pressupost base 0 pels pressupostos de l’any 2011. Res d’incrementar pressupostos preexistents. Cada partida, cada departament ha de fer el seu pressupost precís. 8 Aquesta mesura faria possible una reducció de la despesa pública de més d’un 25%)

Podem dir que al pressupost nacional (i als de les comunitats, i als dels ajuntaments) hi ha diverses classes de partides:
1.- Les imprescindibles
2.- Les prescindibles
3.- Les supèrflues o inútils
Es pot començar per les inútils i continuar per les prescindibles.
Hi ha un problema per aquest plantejament: En tant que la major part del pressupost es despesa corrent, es a dir despeses de personal (un 80%) cal abordar, en primer lloc, la absoluta necessitat de tal o qual lloc de treball a l’administració pública. I cal, per suposat, no una congelació de plantilles, sinó una instrucció de disminució forçada de les mateixes en un x% anual. Hem sentit parlar d’aquells funcionaris que cobren el sou sense haver anat mai a treballar. Ja els asseguro que és veritat. Sobretot a Madrid (Tinc testimonis personals) Comencem per aquí. Sense parlar dels morts que encara cobren. Si la reducció es d’un 1% de les plantilles, s’esta reduint 1.000 milions d’Euros més
Les inútils: No vull fer demagògia amb la casa reial però vaja…! que es premin el cinturó i aquest any que és baixin el sou un 15%.: 150 milions d’Euros.
Vostès ja saben que a Andalusia es posen les pròtesis bucals de franc a càrrec de la Seguretat Social. Hi ha cua d’alemanys a venir-se a fer les pròtesis. Seguin amb Andalusia: Saben que aquests espavilats s’enduen el 22% de les prestacions socials de tot el país quan sols son el 17,7 de la població?. Greuge escandalós amb Catalunya que amb el 16% de la població sols reb el 6,95% de les prestacions estatals.

Zapallasso

Jo tenia el Sr. Sala i Martin per un home, un xic extravagant i un molt de ultra lliberal, per un home que davant situacions  de qualsevol tipus deia sempre el que pensava.

Avui he quedat garratibat. Si em punxent no cau sang. Encara ara no surto del ensurt.

Va i diu que en ZP si que entén de economia!

Ara si que em vull morir, ara si que veig que no tenim res a fer, que d’aquí a que acabi el maldit mandat d’aquest mentider compulsiu d’en ZP ja no serem al G20 ni al G2000.

Si entenent de política econòmica ( com diu en Sala Martin, mediàtic tertulià que gasta més temps en explicar la bona nova lliberal a tertúlies mil, que en donar classes, sigui a Columbia o a la UPF) anem com anem  i s’ha fumat el país en dos anys, que podem esperar?

Jo recomano als lectors que treguin, corrents, els estalvis de bancs i caixes i els posin en països on no es parli de brots verds, ni carallotades semblants, no els posin en països porcs ( vull dir PIGS, ja m’entenen).

Que perquè?

Perquè el govern entén de política econòmica!!

!! Estic escagarrinat!!

Geometria variable

Geometria variable

El concepte del títol es una forma de descriure uns avenços tecnològics aplicats a l’aviació, a l’automoció, etc, per dissenyar sistemes complexos que s’adaptin a l’entorn. Trobem avions amb ales de geometria variable que permeten assolir una gama de prestacions impossibles amb una estructura rígida. Trobem geometria variable a components d’hidràulica que permeten adaptar-se a la demanda d’esforç, etc. etc.
Nosaltres com organisme viu som un el millor exemple de geometria variable.

Aclarit el concepte  anem a lo d’en ZP:

Aquest paio fa una colla d’anys que governa ( es un dir) sense casar-se ni amb Deu ni amb la seva mare. Es a dir: Sense un suport pactat al parlament. Sense un suport fixa, que mitjançant un pacte que en el temps permetés al govern desenvolupar les seves polítiques.

Aquesta geometria variable del govern li ha permès anar tirant amb una filosofia de qui dia passa any empeny. Mentre tot anava bé, cap problema, perquè aviem arribat, com país, a ser quasi italians: Com menys govern millor. El govern anava dient bestieses i el país anava sol, cap al desastre però sol, com un carro de cavalls desbocat  sense conductor. I així hem acabat. Amb una recessió de colló de mico.

Per si no ni havia prou, ja amb la crisi damunt i després que a les últimes eleccions la composició del parlament li permetia pactar avui amb uns i demà amb els altres si va entregar amb energia a aquest joc d’equilibris. La conseqüència es que no tenim política econòmica des de fa dos anys. Ni en tindrem.

La pràctica de pactar amb uns i altres ha dut al govern a una situació que cap grup parlamentari es fia d’ell i les cosses es pacten per demà. Sense perspectiva de cap mena. Enfadant-se avui amb uns i demà amb els altres el du a un comportament brownià.

Com que la crisi es de dimensions paoroses ( un 20% d’atur es una dada que fa tremolar), el consum va per terra i el dispendi de recursos públics sembla no tenir aturador, el nostre mag ZP ens ve ara amb el discurs de l’economia sostenible ( un concepte absolutament caduc, ja ho vaig explicar), convocant a una reunió presidents de comunitats autònomes, sindicats i patronals.  ! Que s’ha pensat que estava fent una macedònia de fruites! La mateixa convocatòria ja es per plorar.

Amb una incapacitat per dur a terme un pacte social perquè els empresaris no el creuen de res, i els sindicats el tenen segrestat ( es l’únic suport amb que compte) no n’hi pot haver de pacte social. ! Carallot, que ja ho hauries de veure això!

I si no es possible la concertació social perquè ficar al mateix pot els presidents de comunitats autònomes?

Perquè qui hi hauria de ser serien els partits polítics per fer uns nous pactes de la Consola. Doncs no. 12 presidents de PP i 8 del PSOE. I, es clar no es va arribar enlloc.

Tampoc hi havia proposta de cap mena, cal dir-ho. Sols fer una fotografia i penjar-la al telediari, per fer creure que es fa alguna cosa.

Doncs NO Sr. ZP.

Per el bé del país vagi-se’n a casa, plegui, convoqui eleccions. Una crisi de la mida de la nostra no es pot arreglar amb un partit sense majoria al parlament. I vostè ha demostrat ser incapaç d’articular-ne una.

La pot fer de dretes, de centre dreta, de centre esquerra, d’esquerra, de lo que vulgui. Però per favor Sr. ZP: Si  no en sap plegui.

Tots hi sortirem guanyant. I els aturats els primers.

Nacionalisme

Absoluts irresponsables

El primer en ZP, un complert irresponsable. Mira que dir que no ni ha per tant, que si la sentencia retalla l’estatut doncs  tal dia farà un any. Que si amb el debat del finançament s’havia de trencar tot i no va passar  res, que si el PSOE governava Euzkadi s’ensorraria el mon i no va passar res, que si s’il·legalitzava Batasuna hi hauria molt soroll i no va passar res, etc, etc…

Es  de un complert irresponsable no adonar-se de la càrrega de profunditat  a la unitat i la convivència dels diferents pobles de Espanya que han significat totes les qüestions citades per ell.

Avui deia, en un to displicent, que bé, que l’editorial conjunta dels diaris catalans  es solsamènt un exercici de la llibertat d’expressió.

A hores d’ara no adonar-se que tot plegat es una càrrega de profunditat sobre un concepte d’Espanya, es una irresponsabilitat.

A mi, que quedi clar, ja em va bé. Com deia en Lenin  :    “ Quant pitjor millor”, quant mes s’entesti el país veí en uniformitzar tant més s’enfortirà la petició de independència. Passarem de la petició d’un estat federal ( asimètric deia en Maragall)  a un estat nacional, es a dir a ser un Estat. I ja s’ho faran.

¿Es somiar truites? Per el camí que anem no, ni de bon tros.

Facin l’exercici, dolorós, ho aviso, d’escoltar o llegir lo que diuen a Madrid. La desafecció d’Espanya envers Catalunya augmenta. ! Fantàstic!,  que si som una sangonera que xucla els recursos dels pobres espanyols, que si som insolidaris en grau extrem, que si ens quedem l’Iva perquè ells no puguin tenir hospitals, que si bla bla, bla…

I, mentre, aquest irresponsable d’en ZP no se’n adona de res. No veu, ni ell ni els seus companys, que tot plegat alimenta els greuges d’uns i altres.

Cregui’m, les dos versions son vàlides als propòsits de d’independència.

Els espanyols, de forma gradual, es volen separar de Catalunya ( els hi hem de donar arguments) i els catalans ( cada dia ni ha més) es volen separar d’Espanya.

!Encara sortirà bé a mig termini!

Tant se val lo que digui el TC, encara que no digui res, la feina ja està feta i boga a favor nostre: A favor de d’independència. Faci el que faci, tant si reprimeix com si deixa fer, el resultat serà el mateix perquè o uns o altres se sentiran ferits en la seva concepció de lo que ha de ser el seu país i passaran a desitjar un canvi, una ruptura, trencar lligams serà el bàlsam desitjat.

Ah!, si tenen oportunitat votin per l’autodeterminació, d’Espanya o de Catalunya, perquè imaginin quina jugada no deixar als pobrets espanyols separar-se de Catalunya.

!Votin!,  ! Cony!

ZP levita

Carnaval PSOE

Desprès del post en que veiem el muntatge mediàtic del dia 22 a costa de la nova economia valdria la pena reflexionar sobre el fons de tot això.

ZP ens proposa una nova economia de la que no sabem cap on vol anar el PSOE, vagues referències a noves tecnologies, educació, etc, etc. Pura retòrica.

Si fem un repàs a las dades del Institut Nacional d’Estadística  corresponents al tercer trimestre del 2009 ( calentet, calentet) veurem representada la crua realitat, la realitat ( encara empitjorarà) a partir de la que en ZP ens vol fer creure que re fundarà Espanya ( com a mínim, potser tornarà a crear l’imperi tan somiat a Madrid)

La composició de PIB ( a grosso modo) espanyol es :

Consum    56,5% del PIB amb variacions negatives trimestre a trimestre conseqüència del atur o de l’estalvi ,per por, de les famílies. -6%

Construcció  17,5% del PIB amb decreixement del 25% respecte al mateix trimestre del 2008 ( que ja queia) en l’apartat de la vivenda residencial. Creixement positiu 1,5% a l’apartat d’infraestructures ( AVE sobretot). En total  - 11,5%.

Inversió industrial  7,5% del PIB,: – 24%. !Sense inversió no hi ha increment de productivitat!. En l’apartat de maquinaria la caiguda es del 28,3%

Automòbil   9,5% La caiguda s’ha temperat amb el pla renove

Resta            9% ( caiguda de l’agricultura, serveis, etc.)

 

Aquest és el  panorama de partida que ha produït ja 4 milions d’aturats i creixent.

La variació trimestral  de les persones assalariades  ( III trimestre 2009) és:

Agricultura                   -2,7%

Industria i energia    -12,8%

Construcció               -25,2%

Serveis                         -2,5%

 

I a partir d’aquí la nova economia que ha de:

Modificar l’educació per permetre la formació de joves qualificats en noves tecnologies ( Ja hi son i son tots a l’atur)

Fer inversions en noves tecnologies  ( sense pressupost per la I+D+I), Catalunya sols genera 440 MW d’energia eòlica, despenjada totalment per polítiques d’histèria ecologista.

Fer infraestructures per facilitar la tasca de les empreses ( mes AVE on no cal i menys AVE on fa falta , a la línia fèrria entre Castelló i Tarragona hi ha via única, un corredor per on passa mes del 50% del tràfic de camions de tot Espanya!, no hi ha ni pressupost).

Les empreses no tenen accés al crèdit i l’ICO no funciona. No hi ha banca pública per el desenvolupament.

La nova economia, un concepte dels anys 90 que preveia que  amb la globalització i les noves tecnologies s’acabaven els cicles econòmics ( creixement seguit de crisi).

Com que aquests nois del govern duen tots el rellotge fora d’hora,   els caldria fer memòria que la crisi del 2001 de les punto.com ja va fotre enlaire la teoria, i que la crisi actual encara més.

¿ Com es reciclen els milions de treballadors a l’atur, procedents, la majoria de la construcció?.

¿ Que es posaran a crear software exportable? O la nova economia per Espanya serà muntar call-centers que facin la competència als de Tunísia, Marroc o la India?. Au! !va!

I els treballadors de l’automòbil acomiadats que els enviarem a Polònia o a Bielorússia, a treballar amb un sou 10 vegades inferior al que cobraven aquí?

I els treballadors de la multitud d’empreses auxiliars de les  ja citades que no tornaran a obrir mai més?

¿ On es la nova economia salvadora?. Camames. Ignorància, desconeixement, mentides, retòrica buida de contingut. Pur teatre.

Sr. ZP: no leviti, no s’enfili al seu núvol de mentides, mitges veritats i fantasies. Expliqui a la gent que això de la nova economia  no es la solució. Que els 4 o 5 milions d’aturats o son per llarg termini i que lo millor que poden fer es emigrar a altres països que si se’n sortiran de la crisi.

Això no vol dir que no sigui precís invertir en educació, noves tecnologies, etc. Es clar que si, però cal dir la veritat a la gent: L’ únic que pot fer sortir de la crisi es millorar la productivitat. Es a dir : Fer més amb menys temps o recursos empleats per unitat produïda. De lo que sigui. Que els mestres treballin més, que els alumnes estudiïn mes i hi dediquin mes hores, que els treballadors siguin conscients que caldran sacrificis, que els capitalistes es conformin amb els guanys que son decents. Que els bancs facin de bancs i no d’usurers.

Calen moltes cosses per anar cap una nova economia.  Cal girar el país com un mitjó i no es fa en 15 dies ni en 15 anys, i no tots estan disposats a fer-ho. Que no hi hagi politics corruptes ni empresaris corruptors. Que una moral i una ètica dels països de tradició luterana i calvinista s’imposi al nostre país ( sols cal mirar el rànquing de  la percepció de la corrupció per països)

I tot això jo no ho veig als ulls de en ZP quant parla de nova economia. Sols hi veig carnaval, teatre i mentides

!Que Deu ens agafi confessats!